El Halloween i nosaltres

Víctor Alexandre

Publicat: el 28/oct/22
Opinió| Columnes

Tothom té el dret de celebrar les coses que vulgui, tothom té el dret de celebrar el Halloween, si li ve de gust. Naturalment que sí. I per la mateixa raó, tothom té el dret de dir-hi la seva sobre la qüestió. Per això expressaré aquí el meu parer sobre la celebració del Halloween a casa nostra. Em sembla una celebració magnífica en aquells llocs que la tenen com a pròpia d'acord amb les seves arrels culturals, però em sembla una solemne bajanada fora d'aquest context.

Les coses, siguin festes, obres d'art o objectes, tenen valor quan són autèntiques, quan tenen un pes específic al darrere, quan no són vulgars imitacions comercials, i Halloween, a casa nostra, és una vulgar imitació comercial de la que se celebra als Estats Units. Dic Estats Units perquè, tot i que està estesa pels països anglosaxons, és com a festa nord-americana que l'hem importada. Vull dir que sense la capacitat colonitzadora nord-americana, ara no n'estaríem parlant a Catalunya. Aquí és una festa aliena, postissa, com ho demostra l'absència de tot el ventall gastronòmic que l'acompanya, com ara els 'candy corn', els 'candy apples', els 'candy pumpkins', els 'bonfire tofee', els 'monkey nuts', etc.

Cada poble, d'acord amb les seves arrels culturals, té les seves celebracions i nosaltres, per Tots Sants, celebrem la Castanyada. No dic pas que la Castanyada sigui millor que el Halloween, perquè no es tracta d'això, simplement que cadascuna té el seu hàbitat. Tampoc no es tracta de cercar la puresa de res, perquè el fet que una celebració tingui arrels profundes en un lloc no vol dir que aquell lloc en sigui el creador. Tampoc Catalunya és la creadora de la Castanyada. Era una festa europea vinculada als morts, quin poble no té morts?, i a unes menges específiques. Nosaltres, a més de les castanyes, mengem moniatos i panellets ben regats amb moscatell.

Els Estats Units, a través de la seva poderosa indústria cinematogràfica, escampen pel món les seves tradicions fins a fer que ens preguntem com és possible que no celebrem unes festes tan guais. És una maquinària molt ben greixada, la nord-americana, perquè domina tot el món audiovisual fins al punt que les produccions europees ho tenen difícil per fer-se un lloc a Europa mateix. D'això, hi ha qui en diu globalització. Jo en dic americanització, que és molt diferent. Llevat, és clar, que considerem que esborrar les nostres arrels i tradicions i nord-americanitzar la nostra vida ens fa més universals.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista