La patronal, el SAD i les treballadores

Marco Simarro

Publicat: el 23/set/22
Opinió| Columnes

El Servei d'Atenció Domiciliària (SAD) és un d'aquells serveis bàsics i obligatoris que intervé amb lògiques preventives i rehabilitadores amb l'objectiu d'atendre i acompanyar situacions de dependència al domicili. És un servei imprescindible per a més de 650 persones al municipi, ja que contribueix a l'autonomia personal de totes elles.

La prestació d'aquest servei, tot i ser bàsic i obligatori, sovint es fa a través de licitacions i, per tant, s'externalitza. Aquí, a la nostra ciutat, feia mesos que treballàvem per millorar el servei que presta el SAD i, a més i molt important, millorar també les condicions laborals de les treballadores. Aquest és un sector del treball molt feminitzat i precaritzat que cal dignificar urgentment.

És en aquest context en què confeccionem uns plecs de contractació que preveuen aquestes millores en la prestació del servei i un augment del salari de les treballadores com a condicions sine qua non. Aquests plecs s'aproven en sessió plenària el 21 de març i immediatament pateixen una impugnació. Tot i la feinada, tot i la voluntat política i tot i la urgència de dignificar el SAD, la patronal del sector (ASADE) interposa un recurs contra aquests plecs de contractació.

Un recurs contra aquelles clàusules socials i millores laborals de les quals parlàvem. Un recurs que, al cap i a la fi, el que cerca és protegir els interessos d'algunes d'aquestes grans empreses que es dediquen a concessionar serveis tan bàsics i necessaris per a la població. I per què us explico tot això ara? D'una cosa de fa mesos? Doncs perquè la situació és tal que el Tribunal Català de Contractació del Sector Públic encara no ha dirimit sobre aquest recurs i encara estem a l'espera de poder adjudicar aquest servei bàsic.

Aquestes pugnes entre patronals, concessions i administracions són, molt sovint, qüestions invisibles per a la majoria de la població. Són temes de molta paperassa i molt poc suggeridors per l'interès col·lectiu. Però són pugnes que tenen conseqüències directes en aquells serveis a les persones que hi són justament per garantir els drets de tots i totes.

Aquest recurs de la patronal pretén boicotejar la possibilitat de millorar el SAD i les condicions laborals de les seves treballadores a Sant Cugat i pretén torpedinar la voluntat política de fer-ho. Mentrestant, el servei segueix però en precari i prorrogat.

Nosaltres pensem que l'alternativa a tot plegat passa per la internalització dels serveis bàsics. Perquè, al cap i a la fi, allò bàsic i obligatori hauria de ser un servei públic. D'aquesta manera podríem protegir aquests serveis dels interessos de les grans concessionàries i empreses i garantir, així, els drets dels nostres veïns i veïnes.

I és cap aquesta direcció que caminem. Recentment hem avançat una mica més en la constitució d'una empresa pública que pugui assumir diferents serveis del municipi recuperant, així, sobirania sobre els recursos que són necessaris per a la reproducció de la vida.

MARCO SIMARRO (CUP-PC) és tinent d'alcaldia de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància