L'Aplec del JAP fa deu anys
Víctor AlexandreVíctor Alexandre
Publicat: el 9/set/22
Opinió|
Columnes
L'Aplec del JAP és una tertúlia que va néixer el 14 de setembre de 2012 al bar Zum-Zum de la plaça Augusta de Sant Cugat, tots els divendres entre les deu del matí i les dotze del migdia. En aquell moment era una modesta tertúlia amical integrada per tres úniques persones: el crític d'arts escèniques, Eduard Jener, l'actor Jaume Pla i jo mateix. Era una trobada que no tenia cap més pretensió que no fos esmorzar i conversar una estona sobre coses d'aspecte cultural, social o polític. Res més.
Un dia, però, vaig pensar que aquella tertúlia, com totes les coses valuoses, havia de tenir nom. Les coses, com les persones, necessiten un nom per ser reconegudes. Passa el mateix amb els animals. Quan posem nom a un gos, un gat o un ocell, per exemple, el personalitzem i li donem una entitat pròpia que el diferencia de la resta dels de la seva espècie. Deixa de ser un gos, un gat o un ocell com n'hi ha tants per convertir-se en un ésser conegut i estimat. Va ser així que se'm va acudir d'ajuntar les inicials de Jener, Alexandre i Pla per posar nom a la nostra tertúlia tot incorporant-hi, amb un xic d'humor, la paraula 'aplec'.
Durant tot un any sencer, des del setembre de 2012 al setembre de 2013, l'Aplec del JAP érem nosaltres tres sols. Però a partir del segon any l'Aplec del JAP va anar creixent amb la incorporació gradual de persones que s'hi van voler afegir, fins arribar a la quinzena de noms actual. Val a dir, tanmateix, que només esporàdicament coincideixen més de set o vuit. Aquests, doncs, són els noms que, a més de l'Eduard, en Jaume i jo, ja sigui de manera fixa o irregular, configuren l'Aplec del JAP: Xavier Tor, Josep Maria Jaumà, Eloy Sánchez, Toni Rueda, Salvador Fenollar, Àngels Solà, Rogeli Pedró, Octavi Sena, Enric Mustieles, Marta Uxan, Xavier Escura, Patrícia de No... A més, és clar, de visites sempre gratificants que ens honoren circumstancialment, com ara Carmela Fortuny, Josep Maria Vallès, Dario Bieniaszewski o Enric Toda.
Des d'aquell 14 de setembre de 2012 han transcorregut deu anys, cosa que permetrà intuir al lector que no tot han estat incorporacions, també hi ha hagut baixes, és a dir, persones que una greu malaltia s'ha endut per sempre. Certament ha estat així. Pel camí d'aquests deu anys hem perdut els estimats Pasqual d'Ossó, l'any 2019, i Manel Morell, l'any 2020. És, doncs, a totes aquestes persones, vives o mortes, que dedico aquestes línies. Amb elles hem arribat a aquest desè aniversari que celebrem aquesta setmana. Son 520 tertúlies, són 1.040 hores de companyia i també d'opinions, de consideracions, de coincidències, de divergències i d'un bocí de vida. Són 10 anys de l'Aplec del JAP!
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista