Vàndals persistents
Víctor AlexandreVíctor Alexandre
Publicat: el 15/jul/22
Opinió|
Columnes
El cap de setmana passat, algunes de les papereres del parc de la Pollancreda de Sant Cugat presentaven l'aspecte que mostren aquestes fotografies fetes per mi mateix. Els vàndals van esmerçar esforços en arrencar-les del terra o donant-hi puntades de peu per abonyegar-les tant com fos possible. Si parem atenció en una de les fotografies, veurem com en un dels casos no van tenir prou d'arrencar la paperera del terra, sinó que després, probablement també amb puntades de peu, van esbotzar-ne el fons per tal que fos inservible. I l'endemà mateix d'haver passat això, en el mateix parc, ara just davant de l'avinguda de les Corts Catalanes, apareixia igualment arrencat del terra un rètol informatiu de l'Ajuntament com a zona sense reg.
Una papera del parc de la Pollancreda / Foto: Víctor Alexandre
El fons d'una paperera del parc Pollancreda / Foto: Víctor Alexandre
Són fets, aquests, que, malauradament, no tenen res de nou, ja que es repeteixen de manera persistent. Hi ha individus que experimenten un plaer morbós destrossant tot el que troben al seu pas, especialment si es tracta d'elements propis del civisme, per humils que siguin, com ara les papereres. Ells han nascut per viure en una cort de porcs i malden per convertir cada espai que trepitgen en un espai que els ho recordi. Els rètols informatius també els molesten. De fet, els destrossen perquè consideren que no tenen cap utilitat. Per trobar-hi alguna, d'utilitat, primer haurien d'aprendre a llegir, i aquesta és una facultat per a la qual se saben incapaços. A més, quines ganes de perdre el temps aprenent a llegir podent-se dedicar a una cosa tan edificant com destrossar el mobiliari urbà i el patrimoni públic.
Un rètol informatiu de l'Avinguda de les Corts Catalanes / Foto: Víctor Alexandre
Aquest vandalisme, a més, mai no actua de manera individual. El vàndal és covard per naturalesa i mai no treballa sol, necessita la colla per reafirmar-se. Tots els membres de la colla es reafirmen així, exhibint la seva força en les feixugues hores de treball que requereixen les destrosses que fan. Ser el més forçut, el més musculós, el que en té prou amb un dit per arrencar la paperera puntua molt davant de la colla. I també puntua moltíssim ser el que té la puntada de peu més bèstia. La colla, d'altra banda, té afany de posteritat i filma totes les seves accions per tal que els seus fills, si mai n'hi ha, les guardin com un tresor. És molt important que els fills coneguin l'empremta que els seus pares han deixat en aquest món.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista