Dia Mundial de les Persones Refugiades

Gemma Aristoy


Publicat: el 14/jun/22
Opinió| Columnes

El proper dia 20 de juny se celebrarà el Dia Mundial de les Persones Refugiades. És una efemèride anual promoguda per les Nacions Unides que té l'objectiu de rescatar de l'oblit la situació que viuen milions de persones desarrelades entre refugiats, apàtrides, desplaçats interns i sol·licitants d'asil que actualment hi ha al món.

Amb aquest motiu, el proper ple municipal del 20 de juny aprovarà un manifest a proposta del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament a fi de fer evident aquesta problemàtica que ja afecta a més de 100 milions de persones al món.

Ara, i a causa de la recent guerra d'Ucraïna, sembla que molts dels nostres conciutadans han descobert la trista realitat dels refugiats. Però, malauradament no és una problemàtica d'ara. Ja fa molts anys que ho arrosseguem.

La ràpida resposta a Europa a la crisi d'Ucraïna fa evident que no hi ha una manca de capacitat per acollir, sinó una manca de voluntat política de les institucions competents, els estats. Permeteu-me ser políticament incorrecta, però... sembla que si els refugiats són blanquets i amb els ulls blaus són més "assumibles" que els que tenen altres faccions.

En aquests moments podem trobar encara milers de persones encallades en condicions infrahumanes a camps de refugiats a Grècia, al corredor dels Balcans a la frontera de Bielorússia amb Polònia, a Iran i Pakistan, al Líban, a Palestina, a la frontera occidental euroafricana: Illes Canàries, Ceuta i Melilla, a l'Àfrica Subsahariana, a la frontera de Mèxic amb els EUA i Centre-Amèrica, i molts altres llocs del nostre planeta. I Europa amb més de 1.000 quilòmetres de murs que limiten el lliure desplaçament de persones.

Però són crisis oblidades, que sembla que no interessin a ningú. O al revés, són aprofitades pels partits de dreta i extrema dreta que intenten diferenciar entre refugiats bons i dolents, entre gent que hem d'acollir perquè fugen "del comunisme" i gent que no hem d'acollir, perquè són sospitosos de "terroristes" o perquè "desnaturalitzaran" la nostra societat.

Nosaltres des d'Esquerra treballem, junt amb el municipalisme català, perquè existeixin vies legals i segures que garanteixin la vida de la població en moviment, vingui d'on vingui, perquè el refugi és un dret, i l'acollida digna, una obligació.

Seguim.

GEMMA ARISTOY és regidora d'ERC-MES de Ciutadania i Salut