Uns arriben, d'altres marxen. Què ens diu el padró?

Marco Simarro

Publicat: el 3/jun/22
Opinió| Columnes

És un fet que Sant Cugat és una ciutat cara per viure-hi i que el preu de l'habitatge n'és el principal culpable. També és cert que és una ciutat que atrau força població nouvinguda i que, anualment, en marxen uns milers.

Sense anar més lluny, i amb una mica de perspicàcia sociològica, és senzill deduir que la nostra ciutat exerceix una alta pressió econòmica sobre la seva població i, derivat d'això, n'expulsa força habitants. I dic expulsa perquè dels milers de persones que marxen anualment, centenars ho deuen fer en contra de la seva voluntat, pel cost de la vida.

Recentment s'ha elaborat un estudi per part del Grup d'Estudis sobre Territori, Energia i Societat de la Universitat Autònoma de Barcelona en relació a les dinàmiques residencials de Sant Cugat. Aquest estudi fet en base a les dades padronals entre el 1997 i el 2021 ve a confirmar el que ja era una intuïció política. Sí, Sant Cugat expulsa i, des de fa uns quants anys, està patint una substitució poblacional a causa de l'arribada cada cop més de rendes altes i la marxa constant de rendes baixes.

En podríem trobar molts motius i dissertar-ne àmpliament però és ben senzill identificar-ne els principals: una ciutat que ha crescut exponencialment al ritme i cost del mercat immobiliari i una governança de dècades més preocupada en construir una marca que una ciutat per a tothom. El preu de l'habitatge a causa de la pressió especulativa i el cost de la vida que patim els ciutadans avui dia són les conseqüències de la planificació d'aquest model de ciutat.

De fet, durant molts anys, a Sant Cugat no se'n parlava de desigualtats o de pobresa. Gairebé hi havia una voluntat expressa d'amagar-ne els "defectes". El primer estudi en profunditat sobre la realitat socioeconòmica de la ciutat, que ja apuntava creixents problemes econòmics per bona part de la població local, es va fer a les acaballes de l'anterior mandat i mai no es va presentar públicament.

En l'actualitat, podem dir que s'ha treballat molt i molt per combatre unes desigualtats que han estat massa temps invisibilitzades, menystingudes. L'augment de recursos promogut per als serveis d'atenció a les persones i l'augment d'ajudes necessàries per cobrir necessitats materials ha estat una constant els darrers anys d'aquest mandat. De fet, any rere any, els Serveis Socials de la ciutat augmenten el nombre de primeres atencions fetes. Això significa que s'han reforçat uns serveis necessaris per a la població, que estan fent la seva feina i que no s'amaga sota l'estora la desigualtat perquè es lluita permanentment contra l'exclusió i per garantir els drets dels veïns i veïnes de la ciutat.

A Sant Cugat seguim caminant vers una ciutat més inclusiva, que sigui capaç d'integrar i no d'expulsar i que garanteixi als seus ciutadans allò necessari per desenvolupar les seves vides amb dignitat. La nostra ciutat ha d'entomar els propers anys el repte de revertir les desigualtats latents i esdevenir, així, un Sant Cugat per a tothom.

MARCO SIMARRO (CUP-PC) és regidor de Participació i Barris i Joventut