Sant Jordi, comprem rostres o comprem llibres?

Víctor Alexandre

Publicat: el 29/abr/22
Opinió| Columnes

Finalment hem celebrat la diada de Sant Jordi com volíem. L'esperàvem força, tenint en compte que la del 2020 ens va agafar en ple confinament i la del 2021 la vam celebrar amb mascareta i fortes restriccions. La d'enguany, per tant, tenia l'èxit garantit, un èxit que només la pluja podia esguerrar. I el va esguerrar, per bé que només parcialment. Sant Jordi és el dia més singular de Catalunya, el més brillant i participatiu. Nadal, Sant Esteve, el solstici d'estiu o la Diada Nacional també són importants, però, més enllà dels matisos locals, les compartim amb altres països. Sant Jordi, en canvi, és una diada exclusivament nostra, perquè tot i que també és patró d'altres nacions, no només de Catalunya, la Diada catalana és única al món.

Hi ha hagut intents de reproduir-la en altres llocs, com ara al Japó, amb el St. Jordi's Day, però no han reeixit perquè l'esperit d'aquesta diada no té res a veure amb les festes de Nadal, posem per cas, festes en què ens convertim en consumidors disposats a carregar-nos de paquets obeint disciplinadament un missatge que diu: "Compri el que vulgui, però compri". La famosa paga extra del desembre ens la donen per això, perquè consumim. Per Sant Jordi, en canvi, no hi ha paga extra, cosa que és una llàstima, perquè estaria força bé que ens donessin una paga extra per comprar llibres. Però només cal donar un cop d'ull als pressupostos de Cultura per comprendre que no ens la donaran mai. I, ves per on, aquest és el gran valor de la Diada: la nostra voluntat de fornir-nos de llibres per desig propi, per plaer personal, sense respondre a cap dictat ni a interessos comercials.

És ben veritat que Sant Jordi mou xifres econòmiques de centenars de milers d'euros, tant pel que fa a la venda de llibres com a la venda de roses. Però estem parlant d'una festa cultural, una festa que constitueix per si mateixa una inversió en cultura, i aquesta singularitat, el fet que sigui una inversió cultural espontània i col·lectiva, és el gran valor que tant fascina els ulls internacionals que la contemplen.

No negaré pas que els darrers anys la diada de Sant Jordi ha adquirit un caràcter que l'està desvirtuant i que la pot ferir greument. Em refereixo al fet que els grans mitjans de comunicació estan transformant la festa del llibre en la festa dels autors mediàtics. Caldria, per evitar-ho, que els grans mitjans, sobretot els públics, com TV3 i Catalunya Ràdio, reflexionessin sobre el seu comportament en aquest sentit, perquè arriba a nivells escandalosos i immorals. Vull dir que comprar rostres, com a imatge de marca, com si fossin detergents, ens porta a consumir llibres, d'acord, però consumir llibres no és exactament el mateix que comprar llibres. I en aquest matís semàntic hi ha la clau que pot convertir Sant Jordi en una diada merament consumista empesa més per l'afany d'adquirir una marca que no pas per l'afany de llegir literatura. I si Sant Jordi es converteix en això, es continuarà dient Sant Jordi, sí, però ja no serà el mateix. Si no fem un cop de timó, aviat ja no hi serem a temps.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista