Nit, festa i... problemes?

Marco Simarro

Publicat: el 8/abr/22
Opinió| Columnes

A Sant Cugat tenim diversos locals d'oci nocturn. Alguns tanquen més d'hora, altres més tard. En tot cas, tots ells s'ubiquen a les afores o sortides de la ciutat. De fet, si no vaig errat, el darrer local d'oci nocturn al centre va ser el mític Bohèmia. I què fa que aquest tipus de locals estiguin tan lluny de les zones cèntriques? Doncs, senzillament, és una forma més de planificar la ciutat. Correspon, per tant, a decisions polítiques de governs anteriors capficats en segregar urbanísticament les zones d'oci nocturn. Fonamentalment, perquè no molestin. Aquella ja clàssica concepció del jovent que fa nosa.

En el que no s'haurà pensat quan algú va decidir ubicar l'oci nocturn ben lluny, tot generant un monocultiu de la nit en determinats polígons, és en algunes de les conseqüències d'això. Genera més desplaçaments i distàncies a recórrer més llargues. El que pot implicar, d'una banda, que augmenti la possibilitat d'agafar el cotxe begut i, de l'altra, que generi més inseguretat alhora de desplaçar-se a peu de nit. Perquè des d'una perspectiva feminista, les ciutats s'entenen des dels usos, les conductes i els recorreguts que fem durant la vida quotidiana. I aquests recorreguts no impacten de la mateixa forma en els homes que en les dones. Espais allunyats i segregats on s'incentiva la festa i els consums de forma massiva són menys segurs des d'aquesta mirada que locals d'oci nocturn cèntrics, més propers, i integrats d'alguna forma en la trama urbana.

Malauradament, és el que tenim. I dic malauradament perquè, a més a més, molts d'aquests locals tenen una mirada molt restrictiva pel que fa el dret d'admissió. Són innumerables els casos en que no s'ha deixat entrar algú per vestir d'una o altra manera, per portar arracades, per ser racialitzat o, simplement, per no caure-li bé al porter de torn. Vaja, que tenim una sèrie de locals sobrepassant uns quants límits per apuntar-se al rotllo elitista.

És important que explorem alternatives a aquest tipus d'oci i és important, també, que sapiguem què passa en alguns locals d'aquest tipus i les derivades que generen. I és per això que s'hi destinen alguns recursos, molt abans de recórrer a la policia, com parelles educatives itinerants que intervenen en l'espai públic i serveis de mediació per fer-ne un abordatge des d'una perspectiva comunitària. Cal abordar la qüestió de l'oci juvenil a la ciutat, sí, però mai des de la criminalització a aquest col·lectiu.

MARCO SIMARRO (CUP-PC) és regidor de Joventut, Participació i Barris