Una altra llei catalana anul·lada

Víctor Alexandre

Publicat: el 18/mar/22
Opinió| Columnes

Aquests dies ens hem assabentat que el Tribunal Constitucional espanyol deixa sense efecte bona part de la llei catalana 11/2020 que regula els preus del lloguer. Concretament s'ha carregat, a més d'altres disposicions, un total d'onze articles. No cal dir que les immobiliàries es freguen les mans, però els ciutadans sotmesos a la dictadura d'uns lloguers que se'ls mengen el gros del seu sou mensual estan indignats. I encara ho estan més els milers i milers de catalans amb nòmines per sota dels 1.400 euros. Convertir el mercat de l'habitatge de lloguer en una selva absolutament classista i farcida de depredadors, on el mileurista queda indefens a l'arbitri de la desmesura, és una política despòtica que lesiona la vida de la gent mancada de recursos.

Però aquesta sentència és tan sols una més de la llarga llista d'anul·lacions de lleis de caràcter social aprovades pel Parlament de Catalunya que l'Estat espanyol ha dictat de manera constant al llarg dels anys. I serà així mentre Catalunya continuï subordinada a Espanya. És la seva manera de dir-nos: "No sou ningú, les vostres lleis no tenen cap valor, el vostre Parlament és un Parlament de fireta i els vostres presidents, siguin de la Generalitat o del Parlament, els traiem i els posem com i quan ens ve de gust. Sou una colònia, i les colònies són províncies de l'imperi que té la seva seu central a Madrid".

Doncs sí, és així. I així serà mentre Catalunya mantingui el cap ben acotat cada cop que és víctima d'una agressió com aquesta. És un joc d'infants per a Espanya humiliar dia rere dia un país tan submís com Catalunya. N'és tant, de submís, que es diria que respon al masoquisme latent de la seva societat tot provocant-li un plaer malaltís disfressat de queixa que s'activa amb cada greuge que pateix. Algun dia, quan un historiador del futur parli de nosaltres, s'hi referirà així: Catalunya, aquell país que va ser incapaç de dir 'prou'.

Això passa perquè la paraula 'prou' és tabú a Catalunya. La seva sola pronúncia ja ens espanta. Ens és més còmode viure instal·lats en la queixa permanent, en el "és que no hi ha dret, el que ens fan, eh?". És clar, pobres de nosaltres, tan indefensos, tan desvalguts i desemparats, què podem fer, ves? Per això ens inventem camàndules com la Taula de Diàleg, que és un arbre que des del dia que el vam plantar no ha parat de donar saborosos fruits. De fet, si encara respirem, és gràcies a la Taula de Diàleg. L'anul·lació de la nostra llei del lloguer, concretament, és un dels fruits que la Taula està donant. Sembla mentida que encara hi hagi catalans que la critiquin. Això només s'explica perquè ignoren els increïbles avenços que suposa per a Catalunya fer-la petar al voltant d'una taula un parell d'horetes dos cops l'any. Colla d'ignorants! Ignorants i desagraïts!

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista