La necessitat d'aturar-nos i debatre

Esther Madrona

Publicat: el 1/mar/22
Opinió| Columnes

Segurament, una d'aquelles coses que més m'agradaria poder incorporar en el meu dia a dia són les estones de debat i reflexió, aquelles estones que ens ajuden a agafar perspectiva de la voràgine que ens envolta i pensar a mitjà termini.

I això és el que ha passat aquest inici del 2022 en dos àmbits de la cultura local: en el de l'art i en el de la cultura popular.
En el cas del sector artístic, la mateixa taula d'arts visuals i plàstiques (liderada recentment per Jesús Àngel Prieto) va manifestar aquesta necessitat d'autoescoltar-se i escoltar els altres agents que formen part del sector, i per això mateix van organitzar unes jornades de debat durant 3 dissabtes. El parlar del dia a dia no va tenir cabuda en aquestes sessions, sinó que les diverses persones que van prendre el micròfon com a ponents en les diferents xerrades van deixar anar conceptes que cadascú entomava i interioritzava a la seva manera.

Les estones de micròfon obert i de torn de paraules van constatar aquest fet, i en la majoria d'intervencions s'entreveien les ganes de parlar de futur, de saber que allò que estava passant a la Sala Clavé acabaria convertit en un pla estratègic de l'art a Sant Cugat, a 5 anys vista.

Pel que fa a la cultura popular, també hem trobat dos espais diferents de treball i reflexió: el primer per debatre diversos aspectes del protocol dels seguicis festius i, el segon, per fer sentir la veu de Sant Cugat al Parlament de Catalunya i influir en la redacció de la nova Llei sobre el Patrimoni immaterial i l'associacionisme cultural.

En les dues ocasions, per a mi, va ser com si el temps s'aturés. Espais de qualitat on escoltar, aprendre, pensar i compartir. I el millor de tot és que vaig veure com els assistents agafaven aquestes dues trobades com si fossin or, agafant també el compromís de fer el retorn dels temes oberts en una altra sessió.

Perquè és així com entenc jo la cultura, com una cosa viva, que flueix i evoluciona al llarg dels anys. Un pilar fonamental per a aquesta societat que necessita, també, aquests espais, temps perquè els agents (públics, privats, voluntaris, professionals...) puguin mirar a l'horitzó i dibuixar futur. I des de l'administració hem de fer els possibles per garantir aquests espais, per ser-hi, per escoltar, aprendre, millorar i construir de forma comunitària.

ESTHER MADRONA és regidora d'ERC-MES i tinenta d'alcaldia de Cultura, Educció, Esports i Joventut