La 'next generation' en un pou sense fons

Ferran Margineda

Publicat: el 21/gen/22
Opinió| Columnes

A grans trets, les polítiques de la nova normalitat pandèmica, repeteixen el patró de gestió pública-privada aplicat durant la crisi del 2008. Cert que amb matisos rellevants, com l'absència d'una resposta ciutadana potent, com va ser el moviment 15 M, reaccionant en contra de l'atracament social i del model econòmic de capitalisme d'estat.

Ara, el possible detonant social és difús i, per tant, també ho és la resposta popular. L'any 2009, l'evident "socialització" de la banca i el rescat del sector financer, més les tangibles retallades dels recursos socials, acordades entre l'Estat i Brussel·les, van activar la ciutadania en front el desmembrament de la sanitat, educació, i tants altres serveis públics que avui dia estan precaritzats. Avui dia, la crisi de Salut evidencia la crisi de fons del sistema sanitari, però coarta les reaccions de la gent i emmascara la davallada econòmica derivada de la manca de matèries primeres, l'esgotament dels hidrocarburs i l'emergència climàtica. En aquest estrany context, la socialització de les pèrdues derivades de les crisis es troba un camí sense obstacles. El sector privat rep de l'estat, 3 de cada 4 euros dels ERTE, i el sector públic, amb la sanitat com a paradigma, agonitza sense que es dissimuli l'absència de voluntat de recuperar les ràtios i la qualitat del sistema públic de salut de principis de segle.

Amb aquest panorama ens trobem amb l'arribada dels fons Next Generation, una substanciosa injecció de diner públic recaptat des de la UE i que sota l'aparença d'un pla Marshall, té com a veritable objectiu privatitzar els guanys de les grans empreses que els rebran.

Fent un paral·lelisme entenedor, els fons funcionaran de forma similar al que ha succeït amb les vacunes: l'Estat es recolza i enriqueix les multinacionals farmacèutiques privades, reconvertides en garants de la nostra salut, tot acceptant el condicionament previ de la no gratuïtat de les patents.

Aquestes dinàmiques neoliberals, amb el govern de l'estat "més progressista de la història" i amb el record present de l'anterior crisi econòmica on el PP feia quelcom semblant, però amb mà de ferro, descol·loca i/o genera un efecte sedant en la ciutadania. Aquest joc d'il·lusionisme amb la pandèmia com a distracció no afavoreix una reacció ciutadana generalitzada i ha derivat en distanciament social, acceptació silenciosa de les mesures dictades per les autoritats, i una allau de conformisme a tots els àmbits.

Els fons Next Generation són un rentat de cara a la imatge de la UE de les retallades. Amb la injecció de diners públics,140.000 milions a l'estat espanyol, se suposa aturaran l'actual recessió venent a la ciutadania un futur de capitalisme verd i digital postmodern, però que realment serviran per sufragar les enormes inversions d'adaptació a la ultraeconomia, el 5G i l'e-commerce.

Aquesta projecció o imatge d'un futur enlluernador, pretén fer front, de forma asèptica i propagandística, al desànim davant els drets i serveis perduts, i a la pèrdua de poder adquisitiu de les classes populars i mitjanes, amb un IPC que supera els 6 punts. Però res es diu respecte si serviran per resoldre també els 4 milions d'aturats a l'Estat; el nombre més gran de joves desocupats d'entre 18 i 25 anys de tot Europa; 900.000 persones que encara romanen en ERTE; un augment exponencial de les cues de la fam (el 2020 només la Creu Roja va atendre 3,5 milions de persones al banc d'aliments) i un deute públic que supera els 1,3 bilions, que són diners portats del futur que amargarà la vida de les properes generacions. Algú hi confia?

De mentre, l'Estat no cedeix la gestió dels fons als ajuntaments i els manté sota el seu control malgrat la recomanació (no vinculant) del Consell d'Estat. Aquest, com passa a la resta de la UE, insta a què el programa Next Generation estigui sota l'observança d'un comitè de transparència independent.

Per tant, menys obstacles per seguir amb el pla de redirigir-los principalment a grans negocis, a grans corporacions, mentre els petits negocis, els mitjans, els joves i els aturats no aconseguiran res, ni causaran massa molèstia gràcies a l'estat de submissió causat per la situació de pandèmia.
I per mostra un botó. El @govern de la Generalitat presentarà a les empreses catalanes, un dels projectes tractors finançats pels fons europeus Next Generation: 982 milions d'euros de diners públics a les grans empreses privades del sector de la salut. I pels serveis públics, les PYMES, els autònoms...? Res a la vista.

FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP-PC a la junta de veïns de Valldoreix