Un excés d'informació que embruta el pensament i l'ànim

Assun Reyes

Publicat: el 15/gen/22
Opinió| Columnes

Voldríem poder passar pàgina i parlar d'altres coses. Voldríem poder-nos queixar de la gestió de la Sanitat Pública quan no sembli que ens queixem dels i de les sofertes professionals. Voldríem parlar del patiment emocional, de la salut mental, de les malalties comuns, de la promoció de la salut, de la participació ciutadana i professional en la gestió dels serveis sanitaris, del medi ambient, del consum de carn, d'una vida saludable... Però, ara per ara, el Corona ens té capturades, obre i tanca els informatius, omple les xarxes, contamina les converses familiars, les reunions d'amics, les converses al carrer darrera les mascaretes: és el prota!!

No només el virus en qüestió, que s'ho té ben guanyat!, sinó la gestió que s'està fent de la pandèmia que ha provocat. I, per damunt de tot, les dades que ens inunden dia darrera dia, llençades sense cap pudor sobre una població majoritàriament espantada, a la que es pretén paralitzar amb la por. Són conceptes no per repetits entesos en tota la seva complexitat i relativitat. D'entrada, els números absoluts s'haurien d'obviar; només els relatius són comparables i tenen algun interès per entendre l'evolució del procés. En segon terme, les xifres que estan en funció de les proves diagnòstiques que es realitzin, també s'haurien d'obviar. És molt fàcil maquillar-les: si no es fan proves no hi ha positius... ni negatius. Els resultats s'utilitzen en funció del que es vol demostrar, o de les mesures que es volen adoptar. No tenen cap valor.

Hores d'ara, pel que fa a la perillositat de la sisena onada, només hauríem d'estar amatents a l'ocupació de les plantes i les UCI dels hospitals... i de les defuncions, en relació a les de les altres onades.

Pel que fa a l'evolució de l'òmicron, estaria bé saber com de col·lapsada està l'Atenció Primària, els i les seves administratives, els i les metgesses, els i les infermeres. No per curiositat, sinó per poder tenir cap a ells i elles una solidaritat fonamentada, saber de què estem parlant. Per ser comprensius amb la resposta, segons com més lenta del que voldríem, a les nostres demandes, per ajudar en la mesura del possible a no complicar la seva feina. És una situació excepcional que esperem, sobretot ho espera el personal sanitari!, no tornar a viure mai més. A la mà dels gestors està, també, que així sigui. Hem detectat els punts febles del sistema, el que cal posar a debat, que és prescindible, què és prioritari; cal tenir-ho present de futur.

Per últim, ens prenem la llicència d'insistir en que quan una persona creu amb fonament que ha de ser assistida, visitada, ho ha de ser. Hem de ser comprensives i solidàries amb les immenses dificultats actuals, hem d'entendre que la burocràcia no és urgent, però no podem contribuir amb una resignació mal entesa a l'infradiagnòstic que s'està produint, posant en risc la nostra salut.

ASSUN REYES és membre de Marea Blanca Sant Cugat