Collserola capital? ... Sant Cugat del Vallès

Joan Puigdomènech

Joan Puigdomènech


Publicat: el 22/nov/21
Opinió| Columnes

No voldria afegir una nova entrada a la llista de capitals que recitem a classe de geografia. Amb aquest títol cridem l'atenció que Sant Cugat és el municipi que conté la part més important del Parc Natural i n'hauria d'exercir aquesta condició. Nombroses entitats civils com l'Associació de Defensa Forestal, Iniciativa per Collserola, Collserola paisatge viu, etc ... i els enclavaments habitats de Sol i Aire, Can Cortès, Les Planes, La Floresta, Valldoreix ... fan, cada una a la seva manera, la custòdia civil espontània del tros de Parc proper. Moltes gràcies.

Però dos temes de caràcter general mereixen la nostra atenció: la necessitat d’una gestió forestal potent de tot el Parc i l’amenaça del gran foc.

Actualment a Collserola tenim un bosc atapeït on els arbres es fan nosa entre sí i hi creix un sotabosc exagerat. Això fa que hi hagi una gran quantitat de pi blanc escarransit amb dificultat d’evolucionar cap a un bosc madur d’alzines i roures i desprotegit davant qualsevol ventada.

Cal una aclarida important per a arribar a un bosc sa i una reducció dràstica del sotabosc. La propietat pública i l’associació de propietaris privats de Collserola tenen una oportunitat en la creació d’un Centre logístic de la Biomassa a la nostra ciutat que faci viable econòmicament aquesta gestió forestal, a còpia de convertir els productes que s’obtenen en un combustible ecològic i, perquè no, en un material de construcció

D’altra banda els bombers ens adverteixen que deixar la vegetació de Collserola en la seva fesomia actual augmenta el risc d’un gran incendi que arrasaria tot Collserola en qüestió d’hores.

Aquest mal auguri hauria de motivar a la nostra població una angúnia semblant a la temença al terratrèmol big one pels habitants de la costa oest dels Estats Units. I per a combatre aquest risc qui en sap ens ve aconsellant diverses accions.

En primer lloc la gestió forestal de la qual venim parlant. Però també la interrupció del bosc continu que l’abandonament dels cultius a Collserola ha provocat.

Cal fer esforços per a promoure novament les activitats agrícoles que provoquin clapes sense bosc a l’interior del Parc.

Quan Vostè begui vi de Collserola o faci servir tomacons de Collserola o qualsevol altre producte del camp amb aquesta denominació d’origen, sàpiga que participa de la prevenció contra els incendis del nostre Parc

A més cal l’aposta decidida per ramats estables d’ovelles i cabres que pasturin per Collserola rosegant el sotabosc fent , de manera natural, el manteniment de les franges de protecció contra incendis.

Diversos municipis del voltant del Parc han fet experiències d’aquest tipus. També a Sant Cugat durant el mandat passat es va fer una prova pilot exitosa amb un ramat d’ovelles, que va comptar amb una bona acollida per part de la ciutadania. Estem esperant passar de prova pilot a realitat efectiva i constant.

Com a municipi més important del Parc hauríem de portar la iniciativa de la seva defensa i, amb l’acció mancomunada de la resta de municipis presents, protegir i gaudir del bé preuat que és el Parc Natural de Collserola.

JOAN PUIGDOMÈNECH és regidor de Junts per Sant Cugat