Sant Cugat, Valldoreix i els cotxes elèctrics

Ferran Margineda

Publicat: el 29/oct/21
Opinió| Columnes

Recentment es van aprovar a Sant Cugat i Valldoreix mocions per desenvolupar els punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Les dues mocions aprovades responien a un compromís de mínims, però quedaven lluny d'una anàlisi profunda del context econòmic i energètic i de l'estudi d'escenaris possibles.

De forma implícita hi havia una acceptació de les dinàmiques extractives de créixer al preu que sigui, adaptant aquest creixement a l'escenari de crisi climàtica i sense afrontar altres derivades com l'esgotament dels combustibles fòssils. Aquest ja està començant a causar la carestia de matèries primeres que, depenen de transports de llarg recorregut o que estan creades a partir del cru o per l'energia d'aquest.

Fer cotxes elèctrics té una petjada ecològica tan important com fer-ne de combustió, i si bé no contaminen, en l'anàlisi del seu cicle de vida es fa palesa una petjada de carboni tan rellevant que sí que afecta directament l'escalfament global. Per tant, parlar dels cotxes elèctrics o de la tecnologia com a salvavides del que està per venir, és netejar consciències fent una fugida endavant. És donar un respir a aquells que, amb una capacitat econòmica elevada, volen mantenir la seva mobilitat personal o el seu estil de vida opulent.

Però no hem d'estar en contra de tota la mobilitat elèctrica si la veiem com una part de les solucions que hem d'adoptar per assolir cert grau de sostenibilitat. Cal plantejar-se abans de res, mesures relatives al transport col·lectiu i introduir la perspectiva de classe en la seva implementació. Cal que l'Ajuntament i l'EMD presentin els seus plans de desenvolupament en transport públic més enllà dels acords que arribi amb l'AMB i fer-ho ja.
Sobre els punts de recàrrega, d'acord que privats desenvolupin, assessorin i venguin nova tecnologia, però la gestió que se'n deriva del seu ús ha de ser pública. De fet és la lluita de sempre. La col·laboració publicoprivada acabarà posant en mans dels oligopolis energètics la gestió i distribució de punts de recàrrega quan deixin de ser gratuïts. Ben aviat...

Per tant, ens trobarem que l'energia, com d'altres sectors estratègics, seguirà al marge d'un accés democràtic i regulat. Ens trobarem que una energia cada cop més cara de produir, demanarà, com ja passa ara mateix, una contenció generalitzada en el seu consum, però seguirà sense penalitzar aquells usos que no són de primera necessitat com és la mobilitat personal amb cotxe elèctric.

L'estat espanyol fa temps que té l'energia elèctrica més cara de la unió europea i això, a part de matxucar les classes populars, està afectant la indústria amb factures de llum desorbitades que fan encarir els seus productes. Aquest fet i l'encariment de les importacions a causa del preu dels recursos fòssils són el principi del qual sembla serà un escenari de creixent inflació.

Per tant, ens cal recuperar el control de l'energia i decréixer en el seu consum i pensar que la tecnologia només serà un sedàs que per desgràcia, ara per ara "ens salvarà" depenent del nostre nivell de renda.

FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP a l'EMD de Valldoreix