Inicia sessió 
Registra't
Quan Machado va morir al 1939, en l'exili a Collioure, el van enterrar a una tomba més petita que l'actual, davant la pobresa i les cruels circumstàncies del moment. Van haver de passar anys, quan ja havia acabat la guerra civil espanyola, que es va pensar en portar les restes a Espanya, però José, el germà de Machado, s'hi va negar. Va dir que Antonio no hagués volgut ser a l'Espanya de Franco. Llavors es va organitzar una col·lecta popular impulsada per gent important, gent de Collioure i de fora, el gran escriptor Albert Camus, el violoncel·lista català, també exiliat, Pau Casals. Quan es va poder reunir els diners, es va preparar la tomba actual, disposaren tot per fer del trasllat un dia solemne, inoblidable. Ja que Pau Casals s'havia implicat tant, algú va pensar que seria molt bell que aquell dia vingués amb el seu violoncel i toqués durant l'acte. Però Pau Casals no va voler.
Casals admirava molt a Machado. Estimava la seva poesia i a la persona. Va pensar que si ell tocava aquell dia es portaria ell el protagonisme de la jornada, que havia de ser de Machado i de la seva mare Ana, enterrats junts. Així que uns dies després sense avisar ningú, va portar el seu violoncel, es va asseure davant la tomba i allà, sol i només per Antonio i la seva mare, Pau Casals va interpretar 'El cant dels Ocells'.
Us imagineu?
ROSA MASIP és militant del PSC
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.