Si passes temps amb els animals, corres el risc de tornar-te una millor persona

Núria Fernández

Publicat: el 10/mai/21
Opinió| Columnes

Un dels signes d’arribada del bon temps és veure pel cel volar les primeres orenetes a casa nostra. Fa uns dies ens vam assabentar que es van retirar uns 24 nius d’orenetes d’una casa de forma irregular. Tradicionalment es considerava que portaven bona sort a la casa on s’establien, i ara són espècie protegida: la manipulació o destrucció dels seus nius sense permís de la Generalitat comporta una sanció, mentre que si estan en època de nidificació, passa a considerar-se delicte contra la fauna.

Quan passegem pels nostres carrers, places i parcs podem gaudir de moltes classes de diferents ocells: coloms, cotorres, ballesters, aquests animalons donen un valor afegit a la bellesa de qualsevol ciutat i son motiu de distracció per a nens i grans. Per exemple l’estat de salut dels coloms reflecteixen la qualitat ambiental de la nostra societat, de manera que pot esdevenir un baròmetre per catalogar les ciutats i la salut pública de què aquestes gaudeixen.

Per contra, quan la seva població creix de manera que se superen els 300 exemplars per km2, es converteix en un problema d’higiene i salut pública, ja que degraden el mobiliari urbà, el patrimoni arquitectònic i poden patir malalties o bé ser portadores d’agents patògens transmissibles als éssers humans. El control de coloms per mitjans ètics, a través de la dispensa de pinso anticonceptiu, des de l’any 2013 s’ha instaurat a gran nombre de municipis de Catalunya, però a Sant Cugat segueix sent una assignatura pendent.

La nostra ciutat és rica en espais naturals, i l’acció directa de l’home sobre els ecosistemes pot causar un desequilibri i cal que engeguem una via de preservació i restitució d’aquest des d’una perspectiva respectuosa, seguint les directrius d’avenç que ens marca la Unió Europea.

Està comprovat que els humans podem influir negativament sobre la fauna silvestre, perquè som els destructors de l’hàbitat de les espècies i amb la nostra presència realitzant activats d’oci, amb el nostre soroll al mig dels boscos els hi podem provocar un estrès fisiològic.

L’alta població de gossos i gats censats a Sant Cugat, ens mostra l’elevada sensibilitat del nostre municipi amb els animals. Un animal és un “esser viu” i no un objecte, i la ciència ha demostrat que tenen capacitat de sentir emocions (alegria, por, afecte, estrès...). Si bé a Catalunya des de l’any 2006 al Codi Civil Català ja va distingir els animals de les coses, no ha estat fins fa uns dies que el legislatiu espanyol ha donat el primer pas en aquest sentit.

Hem de reivindicar polítiques públiques que tinguin en compte la sensibilitat animalista, estem en contra de les curses de braus- que ja vam abolir a Catalunya fa 10 anys-, volem endurir les penes per abandonament i violència cap als animals, implementar mètodes ètics de control de fauna silvestres, augmentar els recursos per la gestió dels animals sense llars, i la revisió de protocols i normes de seguretat en l’experimentació animal, amb substitució dels animals en tots els procediments on ja sigui possible.

Com va dir Mahatma Gandhi “ La grandesa d’una nació i el seu progrés moral pot ser jutjat com els seus animals són tractats”.

NÚRIA FERNÁNDEZ és regidora de Junts per Sant Cugat