Destructors amb 'naturalitat'

Víctor Alexandre

Publicat: el 30/abr/21
Opinió| Columnes

Només he escrit tres columnes relatives als ciclistes, una sobre les persones que passegen el gos pel carril bici i dues sobre els desperfectes que causen els ciclistes que, per tallar camí, circulen sobre zones enjardinades. La setmana passada, parlava en concret de l'acordonament que l'Ajuntament ha hagut de posar a la rambla del Celler, de Sant Cugat, a tocar de la rotonda del Celler Centre, en previsió d'arreglar la zona malmesa. Doncs bé, tot i que deixava clar que aquells desperfectes no eren imputables a tots els ciclistes, sinó només a uns quants, em van arribar tot de comentaris que pretenien justificar aquell comportament per mitjà de supòsits inapropiats i amb un sentit gremial, com si de la mateixa manera que hi ha vianants, conductors, motoristes o transportistes incívics no hi pogués haver també ciclistes incívics.

D'acord amb aquest criteri, els comentaris exculpatoris, sense ni tan sols conèixer l'indret citat en l'article, justificaven l'incivisme en un hipotètic mal disseny urbanístic. És a dir, que la culpa de la destrucció d'un bé públic no seria del destructor, seria d'un urbanista inepte. Per entendre'ns, la teoria seria aquesta: si considero, per exemple, que un senyal d'estop o de cediu el pas haurien d'estar posats uns metres més enllà, tinc dret a saltar-me'ls perquè no s'ajusten a la meva conducció.

Un altre dels arguments justificatius de l'incivisme, també sense conèixer l'indret, afirmava el següent: "És molt evident que el problema és de l'urbanista. No som déus que podem modificar comportaments naturals. Quan el disseny no s'adequa a la lògica ni al disseny "natural", és un mal disseny. Ras i cur". I es quedava tan ample.

És ben curiosa tanta arrogància humana a l'hora de definir com a "natural" allò que s'ajusta els nostres interessos, i com a "antinatural" allò que no s'hi ajusta. Perquè, què és "natural"? No hi ha cap camí natural, cap ni un. La naturalesa no es dedica a fer camins. Tots el camins són artificials, tots els camins són fets per l'ésser humà, segons la seva conveniència, exactament igual que fan la resta d'animals. Convé, quan l'arrogància puja al cap, recordar que nosaltres també som animals. Ser l'animal més intel·ligent i poderós no ens dóna dret a destruir el planeta, ni tampoc l'hàbitat dels altres animals, ni tampoc els seus camins. Cal remarcar-ho, perquè, tot sovint, els nostres camins "naturals" estan fets a costa de la destrucció dels camins "naturals" d'altres espècies que, malauradament, no tenen la facultat de la parla per poder-se queixar ni escriure articles que incomodin els egoistes i els incívics.

L'opinió personal en contra d'una determinada normativa ciutadana no dóna dret a vulnerar-la tot destruint el patrimoni comú. El més trist del cas citat a l'article és que els desperfectes no són pas per desacord amb el disseny en concret, que és molt correcte, sinó per pura inèrcia irreflexiva i pura mandra, oh, quina mandra!, de pedalar dos segons més i passar pel lloc adequat. Dos segons més! Per això el 25 d'abril passat, els incívics es van dedicar a trencar l'acordonament per tal de poder continuar destruint. Jo mateix, després, vaig arreglar-ne els punts malmesos per lligar-ho de nou.

No, no som déus. I justament perquè no ho som, justament perquè hi ha milers d'interessos individuals, ens hem dotat de normes d’urbanitat que impliquen respecte pels altres i per allò que els pertany, com ara el patrimoni públic. Però en fi, hi ha persones per a les quals destruir allò que no és seu és la seva manera "natural" de ser.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista