Una companyia d'edat avançada
Bibiana Navarro
Publicat: el 8/abr/21
Opinió|
Columnes
La solitud pot ser una cosa difícil de suportar en una persona gran, tenir la casa buida no és fàcil. És per això que pot servir d'ajuda tenir una nova companyia. Molts estudis proven que les persones qui conviuen amb animals domèstics desenvolupen una qualitat de vida millor, ja que la seva presència pot transformar la casa una altra vegada en un lloc acollidor i alegre.
És important tenir en compte que la persona que se n'hagi d'ocupar tingui les condicions físiques i mentals adients per fer-ho, no és una joguina sinó un ésser viu que depèn totalment de tu. Però tenint això en compte, adoptar-ne una, per exemple, sigui gos o gat, té molts beneficis:
En molts països de tot el món, Espanya inclòs, les teràpies per a gent gran inclouen animals de companyia. Les residències de persones grans s'estan adonant que és una de les millors maneres d'enriquir la vida dels seus hostes confirmant-ne els diferents beneficis: menys depressió, menys medicació, millor salut física (per exemple una pressió arterial més baixa) i més gana.
Avis i Àvies d'arreu, adoptar un gos d'edat avançada només té avantatges: són molt més tranquils, més mansos, molt més agraïts, vénen amb moltes rutines apreses, necessiten passejades curtes... Malauradament a les protectores i altres centres d'acollida n'hi ha molts que esperen que els adoptin però el moment mai no arriba ja que hom prefereix, es veu, adoptar abans els cadells o els més jovenets. Compartir una etapa similar a la del nostre animal de companyia fa que moltes de les coses que passen siguin del tot enteses (cruiximents, dolors a les articulacions, pas lent, necessitat de descansar més...) i l'empatia sigui la gran protagonista (igualtat de condicions).
Nosaltres, a casa, en vam adoptar una amb 5 anys (o més), l'octubre passat va morir amb 17 anys, i sempre havia estat la gosseta més bonica i neta i respectuosa i tranquil·la i sociable i agraïda que mai no haguéssim pogut imaginar. Tenim claríssim que la propera vegada que tornem a adoptar (perquè quan un comença ja no pot estar sense un pelut a la seva vida) preferirem un o una d'edat avançada i així poder-li donar una bona i merescuda última etapa de la seva vida.
BIBIANA NAVARRO I ARGELICH és membre de la Plataforma Animalista de Sant Cugat (PAS)