Les persones tòxiques

Víctor Alexandre

Publicat: el 11/des/20
Opinió| Columnes

No fa gaire, vaig llegir un article en una publicació de psicologia que parlava sobre la importància de saber detectar una relació tòxica, ja sigui en el si d'una parella o d'un col·lectiu. Venia a dir que els individus tòxics són identificables no sols per la manera com es relacionen amb els altres, sinó també per la seva actitud en múltiples situacions, com ara el fet que mai no tenen la culpa de res, sempre troben justificació per als seus errors, sempre troben tercers a qui culpabilitzar o estigmatitzar, sempre tendeixen a mentir i manipular l'entorn o a intentar desacreditar la persona que odien o envegen. Hi ha vegades, també, que aquest odi o enveja prové de la seva incapacitat per assumir les pròpies limitacions intel·lectuals. Empesos per la ràbia que senten, creuen que desacreditant o fent mal a la persona odiada s'hi podran equiparar en intel·ligència. El seu raonament seria aquest: 'Si puc fer la traveta a Jesse Owens és que sóc tan important com ell' o 'Ja sé que no tinc talent per interpretar determinats personatges, però em conformo que no els interpreti l'actor que odio'.

No cal dir que aquesta mena d'individus els trobem en tota mena de sectors: el món laboral, el món polític, el món esportiu, el món artístic... Són a tot arreu i el seu tret més característic és la covardia. No actuen mai a cara descoberta, això els fa pànic, tot ho fan amb nocturnitat i traïdoria, d'amagat de la víctima. N'hi ha, per exemple, que es dediquen a difamar-la en cercles privats, a cau d'orella, d'altres s'inventen falòrnies que puguin causar-li descrèdit, i n'hi ha que intenten torpedinar tot allò que pugui fer, tant si es tracta d'un projecte, d'un contracte o d'un pla de treball com d'un negoci, d'un concert o d'un muntatge teatral. L'important, per a ells, és que la persona odiada o envejada no pugui reeixir en els seus propòsits.

Ara em ve al cap el cas d'una coneguda operació de descrèdit duta a terme en l'àmbit teatral per una d'aquestes persones tòxiques a Sant Cugat l'any 2017. L'individu en qüestió, envejós fins al moll de l'os de l'encàrrec que havia rebut un autor determinat, i incapaç de suportar que aquest, d'acord amb l'encàrrec, estrenés una obra de gran projecció vinculada a un esdeveniment ciutadà, va enviar un verinós correu electrònic al cercle de persones que havien de donar-hi el vist-i-plau per tal que la rebutgessin.

En el correu no sols desqualificava l'obra en qüestió i el seu autor, també blasmava els requeriments del muntatge: massa actors, massa actrius, massa assaigs, massa esforç, massa coordinació, massa escenografia, massa canvis de roba, massa escenes difícils, massa entrades i sortides de personatges, massa maldecaps... Tot eren inconvenients, és clar. Però, per si fos poc, i aquí és on es despullava sense adonar-se'n, es permetia judicis d'intencions de caràcter ideològic i polític sobre l'autor.

En definitiva, tractava de manipular el parer dels altres amb l'única intenció de perjudicar la persona que odiava. Aquest era el mòbil del correu que havia tramès: fer mal. Per sort, ningú no li va fer cas, l'obra es va estrenar el 2018 amb un èxit esclatant i els espectadors en van sortir encantats i fent grans elogis del que havien vist, cosa que encara feia més patètic l'esmentat correu.

En aquest cas, com veiem, l'individu tòxic, rosegant-se els punys, va anar per llana i va tornar esquilat. Però no sempre és així, perquè la covardia d'aquesta mena d'individus fa que actuïn en tot moment per l'esquena, amb passamuntanyes i amb un fals somriure als llavis. Per això és tan important saber detectar-los i distanciar-se'n, altrament el verí que avui escampen contra un tercer l'escamparan demà contra nosaltres; i és que si una cosa els desespera és haver de conviure dia rere dia amb la seva galdosa mediocritat.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista