Mama, vull un gos!

Bibiana Navarro

Publicat: el 19/nov/20
Opinió| Columnes

Mama, vull tenir un gos i vull que sigui un bebè i vull que sigui de marca i vull que no deixi pèl i vull que es porti bé i vull que tingui amics i vull que no calgui treure’l massa a passejar i vull...Un gos NO és un capritx.

Encara que sorprengui, encara hem d'anar al darrere conscienciant i fent veure que un gos no "es té", vull dir, que s'acull o s'adopta (en el millor dels casos, ja que també es pot comprar a criadors de gossos) i entra a formar part de la família; no "és un bebè", sinó que és un cadell, no personifiquem si us plau; "ni és de cap marca", existeixen races i també barreges o mescles meravelloses; "que no deixi pèl", tots els gossos tenen pèl (alguns molt més llarg o fi o rugós que d'altres, és clar) i per conseqüència hi ha èpoques que, com ens passa a nosaltres a segons quines estacions de l'any amb el cabell que se'ns cau, trobem més pèl seu per casa, és molt important raspallar-los bé; "que es porti bé", això sí que és responsabilitat nostra, educar-lo bé, sempre en positiu, estimar-lo, respectar-lo, cuidar-lo, si es fa tot això seguint el propi sentit comú o, sinó, seguint les recomanacions d'amics o coneguts que hagin tingut bones experiències o, encara millor, d'etòlegs; "que tingui amics", què vol dir això? ...que sigui sociable? també és cosa nostra educar-lo des de l'inici socialitzant-lo amb altres gossos i persones, no tenir-lo tancat a casa les 24 hores o dins d'un jardí, per molt gran que sigui, que aprengui a relacionar-se amistosament amb altres animals és vital; "que no calgui treure'l massa", com? ...la comoditat pròpia per sobre de tot? un gos necessita sortir al carrer no només per fer les seves necessitats vitals sinó també per relacionar-se amb altres gossos i per airejar-se i per distreure's i per passar una estona a l'aire lliure amb nosaltres o fer esport...

Un gos NO és un capritx.

Mama, explica-li primer de tot que un gos no és un objecte ni un regal ni res que es compri per catàleg, amb prestacions i ofertes, que és una gran responsabilitat i un gran acte d'amor i de sacrifici, i que per descomptat, qui com jo no podríem viure sense ells, compensa de sobres, però que quan ja no és la novetat ni, potser, acaba tenint el caràcter que esperaves, o que demana massa atenció, no es llença o canvia...alguns els abandonen, sí, però sense tenir en compte gent dolenta que fan això (i d'altres barbàries que ara no toquen) ens hem de comprometre a cuidar-lo com es mereix fins al final.

Bibiana Navarro i Argelich és membre de la PAS (Plataforma Animalista Sant Cugat)