Aigua, vida i sobirania municipal

Lourdes Llorente

Publicat: el 13/nov/20
Opinió| Columnes

Recentment hem conegut l'existència d'una sentència que diu, entre d'altres coses, que l'Administració competent per gestionar el subministrament d'aigua és l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Això implica que, a partir d'ara, tots els temes relacionats amb l'aigua a Sant Cugat, els decideix l'AMB.

Pot semblar una cosa que no afecta els ciutadans de Sant Cugat que el que volen és obrir l'aixeta i tenir aigua corrent, i això sembla que ja ho tenim assegurat, "és el normal" i sembla que res pot canviar. Però si alguna cosa hem pogut aprendre amb la Covid-19 és que no hi ha res segur, que la nostra forma de vida és fràgil i som molt dependents d'un sistema enormement interconnectat en el qual si cau una peça, pot caure tot.

Quan parlem de subministrament de l'aigua, estem parlant precisament de garantir l'aigua a totes les famílies, tant per a les que puguin pagar-la com les que no; estem parlant de la qualitat de l'aigua, d'aquesta aigua que a Sant Cugat cada vegada més es pot beure menys; del cost que té, actualment un dels més alts de Catalunya i de factures "errònies" enviades i cobrades massivament i qui sap quan i a qui es retornarà l'excés; de les prioritats en les inversions, on s'inverteix, quant, quan, per què. En resum, estem parlant de garantir que un bé essencial per a la vida, sense el qual no podem sobreviure, estigui protegit i es gestioni de la manera més eficient, més transparent i amb prioritats sotmeses a el control democràtic i a l'observació i participació ciutadana.

Ara més que mai és bàsic pensar en el paper dels municipis, que són les administracions que millor coneixen el seu territori i les necessitats de la seva gent, que són els que s'enfronten a les reclamacions i als problemes dels ciutadans d'una manera directa, immediata i personal, el que tenen una capacitat de reacció més ràpida.

Hem començat a treballar al costat de l'AMB i al costat dels Ajuntaments que estan en aquesta situació, per garantir una gestió pública de l'aigua en la qual els municipis, i en el nostre cas l'Ajuntament i la ciutadania de Sant Cugat, no perdin sobirania, puguin tenir incidència i control sobre totes les decisions que afectin al seu municipi, puguin decidir i controlar el subministrament universal, el seu cost, la despesa necessària, les prioritats, que no perdem aquest control democràtic i es garanteixi una participació ciutadana que pugui exercir-lo directament i tingui un paper essencial en les decisions estratègiques. Tot això està en joc.

Cal també garantir que no hi hagi interessos econòmics que interfereixin en les decisions sobre el subministrament d'aigua. Que les solucions siguin les millors per al ciutadà i no es prenguin en funció dels dividends a repartir o del benefici empresarial de les multinacionals de l'aigua.

Hem de prendre decisions sobre què fem i com ho fem per aconseguir tot això, que no és una cosa fàcil. I també què fem i com ho fem fins que l'AMB, al costat dels municipis, pugui crear les estructures per assumir aquesta competència pública de la qual parla la sentència.

Un altre dia us parlaré dels moviments estratègics amenaçadors de les empreses de sector, que no triguen ni dos dies a enviar comunicats "advertint" de les responsabilitats legals en què podem incórrer, advertiment que no concreten, és clar. Estem molt agraïts per aquests advertiments que ens fan veure que anem per bon camí. O també us podria parlar, si no fos tan avorrit, dels moviments tàctics de partits polítics que durant anys no s'han preocupat gens ni mica per la gestió de l'aigua, tenint tota la responsabilitat. Que no van fer res per defensar la sobirania de l'Ajuntament quan se'ls va comunicar l'existència del procediment judicial en què s'ha dictat la sentència i que per descomptat no van informar ni a l'oposició ni a la ciutadania, i que ara corren a reclamar -via roda de premsa - una Comissió d'estudi, quan ells mateixos van buidar de sentit una Comissió sobre l'aigua que es va crear el mandat passat, queixant-se de falta d'informació quan no han fet cap pregunta a la Comissió Informativa que ja existeix.

Amb tot, i per tot això, seguirem treballant per aquest projecte de gestió pública i control democràtic de l'aigua.

LOURDES LLORENTE és de la CUP i Tinenta d’Alcaldia de Transparència, Bon Govern i Municipalitzacions