D'altra banda, tenim uns governs autonòmics buits de sobirania que prefereixen mantenir-se en el joc electoralista i seguir al servei dels de sempre, sense plantejar tirar endavant propostes de ruptura amb l'estat com a única eina de sobirania popular i de garantia de drets socials, civils i polítics. Uns governs autonòmics que continuen sense treballar perquè la sanitat, l'educació i els serveis siguin públics, d'accés universal i amb control popular. El moviment popular als Països Catalans ha mostrat, any rere any, el seu múscul i la seva força. Hem estat capaces d'organitzar les vagues feministes, de dur a terme el Referèndum de l'1 d'Octubre o de parar els peus al feixisme als carrers. I ho tornarem a fer les vegades que calgui. Però ara, davant el context de precarietat extrema que es presenta, i d'un previsible augment de la repressió estatal, ens caldrà tenir intel·ligència i teixir la màxima unitat bastida al voltant d'un programa revolucionari. Perquè davant d'aquesta situació, cal una resposta que no vindrà de cap institució subjugada al capital, ni de cap partit que plantegi posar pedaços a un sistema pervers. Fer passos endavant serà l'única manera de resistir l'embat i fer-nos fortes per estar més ben preparades per als següents. No ens podem permetre retrocedir més.
L'Esquerra Independentista plantegem que hi ha una altra manera de viure. I per això volem la independència. Una independència del capital i dels estats espanyol i francès. Una independència per decidir com volem organitzar l'economia, per fer front a la corrupció, per nacionalitzar tots els sectors estratègics i posar-los sota control popular, i per construir, en definitiva, uns Països Catalans on posem al centre la vida. Volem uns Països Catalans lliures en un món de nacions lliures. Lliures de lleis racistes i de CIE, d'especulació, de violència masclista i d'explotació. Uns Països Catalans governats per la gent i per a la gent. Que l'escola pública, els papers per a totes, les llars d'infants gratuïtes o la reducció de la jornada laboral siguin els primers passos per a l'establiment d'un govern popular socialista i feminista.
Per això, aquest Onze de Setembre dirigim la mirada enrere, a la història de resistència del nostre poble contra el poder i l'opressió, per mirar endavant i entomar els reptes que se'ns presenten. El repte de fer créixer la força del moviment popular a cada barri, poble o ciutat. El repte de fer ús de la intel·ligència col·lectiva que ens permeti adaptar-nos a la conjuntura incerta i canviant. Perquè només en la lluita diària per defensar-nos les unes a les altres davant la brutalitat del capitalisme i el patriarcat, hi ha la base dels Països Catalans lliures, socialistes i feministes que volem i que, si persistim, aconseguirem.
Iñaki Uriz és militant de la CUP
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.