El superàvit no ha de servir com a confrontació política

Pere Soler

Publicat: el 9/set/20
Opinió| Columnes

A inicis d'aquest mes d'agost es van publicar les mesures financeres de caràcter extraordinari i urgents per a les entitats locals, el que s'ha anomenat la disposició dels romanents i els superàvits dels ajuntaments, i de manera confusa també altrament dit 'estalvi' dels ajuntaments. Perquè tothom ho entengui, el romanent de tresoreria seria la suma de en l'hipotètic cas que es cobressin tot el que l'Ajuntament ha de rebre i es paguessin totes les obligacions reconegudes, tant d'operacions pressupostàries com no pressupostàries, tenint en compte les desviacions acumulades al llarg de l'any. És a dir, tant el què s'ha fet com el que no, tenint en compte el pressupost inicial (inversions també).

En el tancament del pressupost de l'exercici 2019 de Sant Cugat, hi va haver un romanent de tresoreria de 26 milions d'euros, dels que 8 milions d'euros corresponen al superàvit pressupostari, i un import de romanent de 18 milions d'euros. Això vol dir que no es va fer o gastar allò que es preveia fer. Però el nou govern ha fet els deures, i ha disposat ja de gran part d'aquests diners, sobretot per tal de mitigar els efectes de la pandèmia (una previsió de més de 15 milions d'euros) i d'altres com ara amortitzacions de deute o el pagament d'interessos per les expropiacions de gairebé 6 milions d'euros (herència de l'anterior govern, ambdues). És a dir, la disponibilitat actual estaria als voltant dels 5 milions d'euros, tant per a despesa corrent com per a inversions.

Però hi ha una llosa sobre la disposició del superàvit per part dels propis ajuntaments que l'han generat: la Ley de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera del PP (ley Montoro), basant-se en que els ajuntaments eren grans deutors i provocaven un dèficit general de l'Estat, a posteriori s'ha demostrat que no és pas així, i el govern de l'Estat ha hagut de cercar mecanismes per tal de poder posar a disposició aquests recursos sense caure en qüestions d'inconstitucionalitat ni de vulneració de la llei.

El Reial Decret Llei preveu que les entitats locals que així ho decideixin, és a dir totalment VOLUNTARI, puguin posar a disposició de l'Administració General de l'Estat el saldo del romanent de tresoreria per a despeses generals, i d'aquesta manera poder revertir-ho als propis ajuntaments en forma de crèdit. Òbviament també hi ha aspectes positius en aquest Decret, com ara l'exempció del compliment de la regla de la despesa, un IVA al 0% en despeses de la Covid-19, la possibilitat a acollir-se al crèdit, el retorn amb interessos (en cas de ser positius) si es presten els recursos, donar suport i ser solidari amb d'altres ajuntaments que no poden disposar del superàvit, entre d'altres qüestions. Cal dir però, que la mesura embrionària no respon a un interès del govern de generar ingressos per a l'Estat, dit per la pròpia ministra Maria Jesús Montoro, que no els necessita, sinó per dotar als ajuntaments de recursos per afrontar la pandèmia i no en puguin disposar d'ells, havent 'generat' aquest estalvi. Aquesta proposta però, necessita la majoria de les Corts Generals, no garantida a hores d'ara, i, per tant, entra en una fase de negociació i que es podrà veure alterada i avançar cap al camí final de la derogació o la modificació de la Llei Montoro que en definitiva és el tap, però això portarà mesos de tramitació i debats parlamentaris.

Veient les magnituds de les xifres de Sant Cugat i que el govern actual ha tingut l'habilitat d'anar exhaurint el superàvit, utilitzar-ho majoritàriament per afrontar les despeses de la crisi sanitària, i malgrat que pot haver-hi divergències d'opinions respecte a la proposta de l'Estat, el govern municipal de Sant Cugat no considera viable comprometre el romanent de tresoreria a l'Estat, i des del PSC considerem que tampoc ha de servir com a arma llancívola per desgastar políticament, ni barrejar-ho amb d'altres qüestions que no siguin purament les econòmiques. No es tracta d'un debat ideològic, ni d'una qüestió opressora, ni de 'robar' res, es tracta de trobar alguna manera per poder finançar els ajuntaments. Siguem pràctics i raonables.

PERE SOLER és el tinent d'alcaldia de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat i Seguretat i portaveu del grup municipal del PSC