Teletreball, més present que futur

Vicenç San Francisco

Publicat: el 1/jul/20
Opinió| Columnes

Aquests primers mesos de l'any 2020 estan canviant moltes coses i marcant l'entrada al segle XXI. Teníem les eines i tècniques per les noves relacions de comunicació. L'obligació d'estar confinats a casa ens ha canviat la nostra relació laboral entre treballadors i empreses generalitzant el teletreball o treballar des de casa.

Moltes empreses i administracions hi han assegurat el manteniment de la seva activitat en aquest temps de confinament gràcies a alternatives no presencials, hem descobert que és possible el funcionament de les empreses i administracions sense la necessitat de tenir concentrats els treballadors que realitzen tasques administratives. en un lloc físic concret.

Per a una part dels treballadors aquesta novetat pot semblar ventatjosa: menys temps de desplaçament entre el domicili i el lloc de treball i facilitat per conciliar feina i vida privada. Moltes empreses comencen a oferir aquesta opció com un valor afegit i són molts els treballadors que en aquest moment prefereixen aquest tipus de relació. Fins i tot es parla com a avantatges per evitar la pol·lució del transport o una solució per revitalitzar nuclis de població rural, però també pot donar lloc a jornades laborals més llargues, major intensitat de treball i interferència entre la vida professional i personal, tal com analitza un informe de l'OIT - Eurofound 'Working anytime, anywhere'.

Aquesta frontera entre treball i vida particular ja està legislada. Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals sobre la necessitat d'establir horaris de desconnexió en el treball. Una mesura que té per objecte fer front a la cultura de treball 'always-on' (sempre connectat), en la línia de la llei francesa.

Treballar des de casa crea altres qüestions a resoldre com és per exemple garantir un lloc idoni al treballador on pugui exercir la seva feina, garantint per part de l'empresari el compliment de totes les normes legals de salut i riscos laborals al lloc de treball, ja que fins ara un treballador no està obligat a tenir a casa seva un espai adequat per treballar.

Un altre punt a tenir en compte és qui assumeix els costos relacionats amb l'activitat professional, consum elèctric, internet, equips informàtics i material oficina o com es pot calcular el preu de l'espai on exerceix el treballador la seva feina.

Tampoc podem oblidar les relacions personals i la possibilitat de reduir la capacitat d'empatia i de relació amb la resta de companys, convertint als treballadors més insolidaris i perdent la consciència de grup i lluita pels drets col·lectius.

La defensa i prevenció d'aquests reptes han de passar per un canvi en la manera d'entendre el treball. Teletreballar no és substituir l'oficina per la casa, seguint les pautes industrials del segle XIX. Ha d'implicar diverses adaptacions organitzatives, legals i conductuals i per aquest motiu el govern ja està elaborant un projecte de llei per regular el treball a distància.

Per la seva part la patronal C.O.E. ja advertit que una excessiva regularització del teletreball pot induir a deslocalitzar a altres països, igual que pot servir per revitalitzar nuclis de població rural es pot realitzar aquestes feines des d'altres punts del món, com ja està passant amb els 'calls centers'. La patronal sempre ho ha tingut clar, no entén de fronteres, ni pàtries quan es tracta del seu benefici, però sempre s'amaga darrere les banderes.

Treballar des de casa ja forma part de les nostres relacions laborals, és el present per a molts treballadors i treballadores. És necessari estar atents a què no representi un retrocés dels drets laborals ni ampliï la bretxa digital ni la discriminació entre treballadors ni es converteixi en una càrrega addicional per alguns col·lectius.

VICENÇ SAN FRANCISCO és secretari d'organització del PSC Sant Cugat