El públic i el privat

Ferran Margineda

Publicat: el 27/mar/20
Opinió| Columnes

Aquests dies de confinament, de tenir la ràdio i la tele constantment amb el canal de notícies per escoltar la darrera hora de la pandèmia, de fer balanç diari de la quantitat d'amistats i familiars que es troben bé i patir pels que no, de videotrucades i videoconferències, de canalla a casa i de paciència infinita de mares i pares, de gossos més feliços que uns anissos per sortir més vegades a passejar del que mai haguessin esperat, de pelegrinatge a 'colmados' i supermercats per buscar allò que allà no tenen i, sobretot, de nits d'homenatges a aquells que treballen en el sector públic, a les persones que treballen per persones, als CAP, als que netegen el carrer i recullen la brossa, a la bona feina que està fent la xarxa assistencial municipal, vetllant com a mai ha succeït a Sant Cugat, pels desatesos o qui ho necessiti, els bombers, policies i totes aquelles que en un moment donat cal que hi siguin en els moments difícils i que mantenim amb el nostre sistema de prestacions. El sistema públic està suportant la crisi i tots aquells que frisaven per a la privatització de tants serveis, ara respiren alleujats per no haver-ho aconseguit.

De mentre, amb la ràdio posada mentre cuinem l'enèsima recepta que sempre haguéssim volgut fer, sentim a la ràdio com Agbar ens diu que estan per nosaltres, volent recollir una miqueta d'aquest bon rotllo que respirem, rebem mails i SMS d'entitats bancàries dient-nos que ens cuidem i un pensa arrufant el nas que potser aquests missatges no són massa sincers. Poses el 324 i veus en Puigdemont, que et sorprèn quan posa com a exemple a la CGT de Catalunya, que fruit d'un bescanvi solidari amb la Xina aconseguirà que amb diners recaptats per afiliats i simpatitzants duguin milers de mascaretes a hospitals públics catalans. I penses que, potser sí que avancem malgrat tot.

D'altri, fas balanç dels altres serveis públics, els contractats (per no parlar dels subcontractes i de la precarietat absoluta) i la cosa s'ennuvola. Com per exemple el nostre bus urbà (una abraçada a les conductores i conductors a peu del canó), perquè veiem que té dues cares: la part que l'administració gestiona i la que no. Per exemple, la meva vila, Valldoreix, on sóc vocal per a la CUP, l'EMD manté unes reduccions de servei del 60%, havent pogut reduir-les fins al 30% i que continua pagant el cost total de la concessió a fi de gestionar les fluctuacions del servei segons les necessitats; l'Ajuntament fa el mateix i manté un servei, molt més nombrós, amb el 50% d'efectius fent puntualment el traspàs corresponent del deute que té amb la concessió, per la mateixa raó que Valldoreix.

I en aquest moment de crisi on tot hauria de ser cooperació i suport mutu, encara que sigui amb certa dosi de postureig per part d'alguns, ens trobem amb la creu, la concessionària dels busos de Sant Cugat, que sol·licita a l'autoritat laboral fer un ERTO per suposadament cobrir les despeses derivades de la retallada de serveis i posant als seus treballadors en una situació de preprecaris en aquests moments difícils. Rascant una mica més veiem que l'ATM també té un fons de contingència per les pèrdues i despeses extraordinàries derivades de la retallada de serveis del transport públic, pel confinament, a la que es podran acollir.

I és en aquest punt quan penses que hi ha coses que no s'entenen, és aquí quan veus que el públic ha de ser públic i el privat privat. Que el públic és el que a totes i tots ens permet viure el dia a dia i per molt tòpic que soni, és un dels pilars, tot i que esquerdat, de l'actual sistema, també esquerdat, però que encara se sosté tot i necessitar reformes, i que el privat ho ha de ser pel seu benefici dins l'àmbit privat, sense actuacions que facin perillar les febles estructures que mantenen el suport social fent més gran l'esquerda entre els que ho tenen tot i els que cada cop tenen menys o no tenen.

FERRAN MARGINEDA és vocal de la CUP-PC a Valldoreix