Inicia sessió 
Registra't
Quedar-se a casa sense poder sortir durant setmanes és dur, certament, ja que el sedentarisme, a més de ser nociu per a tothom, és un factor de risc per a certs malalts crònics. El confinament és com molts dels medicaments que prenem, que per estabilitzar determinades funcions del cos necessiten desestabilitzar-ne d'altres. Són les contraindicacions. Per dir-ho gràficament, són com un préstec molt efectiu però amb interessos molt alts.
Una cosa que ha proliferat darrerament són els epidemiòlegs de butxaca. Tenim mancances de material sanitari, però d'epidemiòlegs de butxaca anem sobrats. L'epidemiòleg de butxaca no té cap titulació científica, però és tot un mestretites. És com aquells 'experts' en futbol que cada setmana, des d'un bar o des de la xarxa, dicten als entrenadors quina alineació han de fer. Els epidemiòlegs de butxaca, tots doctorats, com diria Addison DeWitt, a la Universitat de Copacabana, fan el mateix amb les autoritats sanitàries i pontifiquen sobre el que cal fer i el que no cal fer per evitar l'expansió del virus. Crec que les autoritats sanitàries de Catalunya els haurien de consultar abans de moure un dit i parlar.
Però com que això no ho arreglarem perquè ja sabem que en aquest món hi ha d'haver de tot, centrem-nos en un dels aspectes més preocupants del confinament, que és el de la condemna que suposa, tant per als infants que pateixen abusos sexuals com per a les dones maltractades, el fet de conviure les 24 hores del dia amb el maltractador. No hi ha pausa, no hi ha aquelles hores en què l'individu marxa per anar a treballar i la víctima pot fer el mateix o pot veure altra gent o pot anar a l'escola. Tot al contrari, la seva situació s'agreuja a causa de la tensió que el confinament genera per si mateix i per la impossibilitat d'escapatòria. És com tancar el xai a la gàbia del llop. Tant de bo, per tant, que d'aquest mal en surti un gran bé, en el sentit de fer-nos més preparats per a circumstàncies tan adverses com l'actual i puguem disposar de protocols que contemplin la manera d'apaivagar els danys colaterals del confinament de la població.
Mentrestant, no ens queda més remei que ser disciplinats i quedar-nos a casa. Quedar-nos a casa és important, però no pas per les raons que dóna un nacionalista com Pedro Sánchez. Sentir parlar aquest home posa els pèls de punta. Sánchez diu literalment: 'Quedarse en casa es un ejemplo de patriotismo'. Doncs no. En absolut. No és per patriotisme, que la gent s'ha de quedar a casa. Aquesta frase i la ideologia que traspua fan venir basques. És per sentit comú, que ens hem quedar a casa; és per sentit de la responsabilitat, és per consciència social, és per respecte a la resta d'éssers humans que ho hem de fer.
VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.