Més enllà del COVID-19

Marco Simarro

Publicat: el 20/mar/20
Opinió| Columnes

Pensar en alguna altra cosa que comunicar, ara mateix, es fa estrany. Quan estem immersos en una crisi com aquesta es fa difícil no reflexionar-hi i no parlar-ne. En tot cas, més enllà de les comunicacions oficials i de totes les advertències, precaucions i noves normes a les que ens haurem d'adaptar, m'agradaria dedicar aquest espai a fer algunes reflexions més de fons.

Penso que en moments com aquests veiem la veritable cara de moltes persones. És en situacions de crisi social on els individus reaccionen de múltiples formes però amb dues tendències de fons: en favor del benefici personal, amb individualisme; o en pro de la comunitat, amb solidaritat. D'una banda. trobem que hi ha qui el primer que fa és aglomerar-se en cues i supermercats, contradient les principals indicacions sanitàries, que són pel bé de tota la població. Qui opta per abastir-se com si no hi hagués un demà, privant d'articles de primera necessitat als que venen darrere o tenen menys diners i, per tant, poden fer menys acopi. Qui segueix sortint al carrer sense precaució perquè aquest problema no li importa el més mínim. D'altra banda, trobem que hi ha qui el primer que fa és pensar en com pot ajudar la resta, en com passarà el confinament aquella gent que més ho necessita, gent gran, amb menys recursos, famílies nombroses, etc. Hi ha qui pensa en organitzar-se per fer xarxes de suport mutu, per col·laborar i assistir aquelles persones que requereixen d'ajuda i per suplir les mancances de l'administració. Qui surt només si és imprescindible, qui pren totes les precaucions i segueix correctament les indicacions sanitàries i de les administracions. En definitiva, hi ha qui s'aïlla en el propi egoisme i hi ha qui aposta per tirar endavant la comunitat.

Un altre tema en que també hi penso sovint aquests dies té a veure amb el que representa en un moment així la sanitat pública i universal. Després de totes les retallades que ha patit aquest sector, fruit de la sortida ultraliberal i precaritzadora a la gran crisi del 2008, ara el necessitem més que mai. Ara, tothom ho necessitem tot de l'Estat. Ara i, altre cop, a cop de crisi, que l'Estat hagi d'intervenir i ens hagi de protegir no ho qüestiona ni el màxim exponent del capitalisme. Així funciona i ha funcionat sempre aquest sistema, privatitzant guanys i socialitzant pèrdues. Ara bé, tinc l'esperança en que siguem capaços de sortir d'aquesta crisi sanitària i socioeconòmica amb un discurs potent i arrelat en el conjunt de la població. Un discurs que consolidi la idea de la necessitat dels serveis públics universals i en condicions. Crisis com aquesta ens demostren que la via liberal, la via de l'economia per sobre de la vida, la via de l'individualisme enfront de la comunitat són vies mortes, vies que van en contra del progrés humà en un sentit igualitari i beneficiós per a tothom.

Serà gràcies a la capacitat que tinguem des dels moviments socials i d'esquerres d'articular aquest discurs poder erigir-lo com a obvi, evident i necessari. I no me n'amago, crec que ja va sent prou obvi i evident que només per la via del bé comú ens en sortirem com a civilització i que deixem de viure temps absurds on seguir lluitant per allò que és òbviament just, parafrasejant B. Brecht.

MARCO SIMARRO és regidor (CUP-PC) de Participació i Barris i Joventut