Els atacs a la plaça Barcelona

Ja fa dos anys, d’ençà que l’Ajuntament va retirar-ne la vigilància nocturna, que els actes vandàlics contra el pessebre de la plaça de Barcelona, de Sant Cugat, s’han repetit. L’any passat, concretament, uns individus van trencar el rei negre i el rei ros i els veïns van haver de retirar el nen Jesús i guardar-lo de nit a casa, per torns, per evitar més atacs. Aquests atacs, però, ja es produïen abans, però el 2016 el consistori hi va posar un vigilant nocturn i tot va anar bé. La raó per retirar aquesta vigilància és que és cara. I certament deu ser-ho, ja que el pessebre apareix a mitjans de desembre i dura tres setmanes.

Aquí, és clar, s’obre el debat sobre si l’Ajuntament ha de tenir-hi alguna responsabilitat o aquesta correspon només als veïns. Aquests poden adduir que no fan res més que seguir una tradició que és visitada per santcugatencs d’altres barris, i l’Ajuntament pot excusar-se dient que les religions són privatives de cadascú i que, sigui quina sigui, no hi ha d’intervenir, o hauria de fer el mateix amb elements simbòlics d’altres religions. És un debat interessant. Jo, personalment, sóc agnòstic i, per tant, els pessebres em són indiferents. Tanmateix, reconec que n’hi ha de molt ben fets, i alguns, fins i tot, són autèntiques i admirables obres d’art. De fet, bonics o menys bonics, no m’entra al cap que hi hagi individus que es dediquin a destruir-los. Cal ser molt primari per experimentar plaer destruint l’obra feta per una associació de veïns. Malauradament, hi ha gent així a tot arreu, és la mateixa mena de gent que aquest estiu va destruir el guarniment d’alguns carrers de la Festa Major de Gràcia. Cal dur molta ràbia al cos.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista