Ara govern, ara pressupostos

Francesc Aguilà

Publicat: el 20/nov/19
Opinió| Columnes

Un cop passades les eleccions generals és el moment per començar la ronda de contactes entre les diferents forces polítiques i trobar complicitats i punts en comú per buscar el suport en la investidura. La veritat és que ha quedat un mapa polític amb un ampli ventall de forces polítiques que han aconseguit representació; això provoca que cada escó que se suma a favor o en contra decanti la balança cap a un cantó o l'altre.

Ara és l'hora de la primera força política, el PSOE, de trobar els suports necessaris per presentar-se en una investidura i aconseguir la majoria absoluta en primera votació o majoria simple en segona votació (més vots favorables que en contra). És per això que amb menys de 48 hores el PSOE amb Pedro Sánchez al capdavant ha aconseguit el suport d'Unidas Podemos i ja sumen 155 vots a favor en la investidura. Encara falten pels 176 vots necessaris, però ja és més del que es va aconseguir en la passada legislatura en la fallida investidura del mes de juliol. És cert que el diputat del PRC, els tres de Más País i els sis del PNV, probablement, votaran favorablement. Per tant, amb aquest escenari de 165 diputats a favor i 153 en contra de (PP, VOX, JxCat, CUP i Nav+), fan que les abstencions siguin fonamentals per tirar endavant la legislatura. Qui ho té més difícil és Esquerra Republicana. La seva postura final pot ser considerada de traïdors per una part de l'independentisme, el més radical. Però l'altra solució és anar a unes terceres eleccions que ningú vol.

També és cert que els deu diputats de Ciutadans poden ser claus si voten a favor o en contra, però ara per ara el dilema de Ciutadans és la supervivència política i això passa per una abstenció tècnica si volen recuperar el centre polític i ser un partit liberal. Per contra un vot negatiu faria que s'ubiqués com un partit més de dretes que amb el temps el PP el podria absorbir.

Si el PSOE aconsegueix formar Govern a Espanya abans que acabi l'any els avenços que podem aconseguir com a país són bàsics pel dia a dia de la gent treballadora, una pujada del SMI per tenir salaris dignes, una pujada de les pensions mínimes, ajudes a les persones amb dependència i posar les bases de la transició ecològica.

A part a casa nostra sortiríem guanyant amb aquest govern liderat pel PSOE, ja que els pressupostos més socials i amb més inversió per a Catalunya de la història ajudarien a pal·liar molts dels dèficits que té l'Estat en infraestructures i evidentment que Sant Cugat sortiria guanyant.

A vegades no som conscients dels milions que aporta l'Estat a Sant Cugat i l'important que serien que s'aprovessin els pressupostos com més aviat millor. L'estat de l'AP-7, l'estació de RENFE, la inversió al CAR, el manteniment de l'oficina de la Policia Nacional i les pantalles acústiques de Mas Gener, són clars exemples. A més de la continuïtat de TVE a la nostra ciutat, un fet que ens dóna oportunitats pels gremis de l'hostaleria i empreses.

Ens agradi o no Sant Cugat i Catalunya segueix sent part d'Espanya i per això les decisions que es prenguin al Congrés dels diputats ens afecten com a ciutat, és per això que des del partit socialista es buscarà el diàleg dins del marc legal amb les forces independentistes, però també se'ls hi demana responsabilitats i coherència en la investidura i en una votació futura dels pressupostos generals. Ja no val dir allò que Madrid no inverteix prou, quan són ells (els independentistes) que voten en contra dels qui volem que Catalunya avanci.

FRANCESC AGUILÀ és membre del PSC