Terrasses, horaris i cotxes patrulla

Víctor Alexandre

Publicat: el 6/set/19
Opinió| Columnes

Ara fa uns dies, l'amic Rafa Usero, president del Grup de Teatre Espiral, de Valldoreix, en un article titulat 'L'oci nocturn al nostre poble' i publicat en un mitjà local, reflexionava sobre la persecució que pateixen molts establiments amb terrasses a l'aire lliure, cosa que foragita el jovent i afavoreix un predomini de la gent gran. Estic d'acord amb ell.

No cal dir que l'estiu és l'època de l'any en què tots plegats, per raons òbvies, fem més vida exterior, especialment a la nit, que és quan es respira millor. Això fa que sigui un plaer sopar en una terrassa en comptes de fer-ho entre quatre parets, com a l'hivern. L'aire lliure i els estels sempre són molt més saludables que l'aire condicionat. L'estiu també és època de vacances, el gros de la ciutadania les fa en aquest període, els ànims estan molt més laxos que la resta de l'any i els sopars a l'aire lliure afavoreixen les relacions humanes i conviden a compartir bones estones amb els amics. Només cal veure l'èxit que tenen els restaurants amb terrasses, ja sigui al carrer o en una eixida privada. Especialment dijous, divendres i dissabtes.

No és estrany, per tant, que molts restauradors s'exclamin que se'ls obligui a tancar a les onze o dos quarts de dotze de la nit. Saben que justament és aquella l'hora en què l'airet comença a ser agradable, ve de gust prendre la fresca i els ingressos compensen els costos. Recordem que posar taules a fora no és de franc. Però què passa quan l'esplai d'unes persones n'enutja d'altres? Què passa amb els veïns que diuen que les veus d'una terrassa no els deixen dormir? Com és concilia això? Quin dret ha de prevaldre, el dret de descansar anant a dormir d'hora perquè l'endemà cal treballar, o el dret de descansar en una terrassa després d'haver treballat? Totes dues opcions són respectables. Seria diferent si els clients de les terrasses fossin dropos, però no ho són. Treballen com tothom. És cosa de gustos, i a l'estiu hi ha qui, cansat de la feina, sopa i es fica al llit i hi ha qui, també cansat de la feina, necessita esbargir-se sopant fora i retardant l'hora d'anar a dormir. Així és la humanitat.

Aleshores quina és la solució? Hi ha qui pensa que la solució és fer desfilar cotxes patrulla de la policia davant dels restaurants perquè foragitin els clients, com passa ara. Hi ha qui pensa que la solució és un estat policial en què l'esbarjo moderat, com és el cas dels restaurants, es consideri incívic a partir de les onze de la nit. És una manera de veure-ho. Tanmateix, hi ha qui pensa que asseure's en una terrassa és un comportament tan cívic com asseure's al sofà per mirar la tele. I és que tendim a generalitzar i a confondre l'incivisme individual, de persones mal educades, amb un suposat incivisme col·lectiu i generalitzat. Però no tothom és mal educat. No tothom parla a crits. Hi ha gent educada que no en té cap culpa i és injust posar-la al sac i castigar-la sense terrassa.

És al cridaner a qui cal reprovar, no al respectuós. Cal, doncs, educació, perquè és un mal educat el qui crida al carrer de nit. I també són mal educats i incívics els nombrosíssims motoristes que circulen de nit amb uns tubs d'escapament ensordidors davant la indiferència veïnal i policial. Hom dirà, amb molt bon criteri, que no tots els motoristes són així, i tindrà raó. És veritat, no tot amant de les motos és incívic, i, per tant, seria injust prohibir dràsticament la circulació de motos a partir de les onze o quarts de dotze de la nit. Arribats aquí, però, els interessats poden preguntar per què no s'aplica aquest mateix principi als amants respectuosos de les terrasses. En tot cal tenir sentit de la mesura.

S'imposa, ja ho veiem, un debat a fons que aporti una solució equitativa per a totes les parts. Però tenint present que som al Mediterrani, no al mar del nord, amb tot el que això comporta climàticament, i que Sant Cugat és una ciutat de Catalunya, no de Noruega.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista