'Què vol, Rioja o Ribera de Duero?'

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre


Publicat: el 5/jul/19
Opinió| Columnes

Ara fa uns dies, en companyia d'altres persones, vaig anar a sopar al restaurant La Fonda, del carrer de Santiago Rusiñol de Sant Cugat. El menjar era correcte i el servei també. No és que sigui un lloc on t'hi sentis esplèndidament acollit, en això és fred, més aviat mecànic, però tampoc no es pot dir pas que sigui desagradable. Tant el menjar com el servei entren en els cànons de la normalitat. Fins aquí, doncs, res a dir. Una altra cosa és el vi de la casa.

Vam demanar el vi de la casa i ens van dir: 'Què vol, Rioja o Ribera de Duero'. I la resposta va ser cervesa, si us plau. Si volíem vi català havia de ser de la carta, és a dir més car. Vam optar per la cervesa no únicament pels diners, sinó per una elemental qüestió de principis. És inadmissible que en un restaurant de Sant Cugat el vi de la casa no sigui del país. Algú s'imagina demanar vi de la casa en un restaurant de Logronyo, posem per cas, i que la resposta sigui: 'Què vol, Montsant o Priorat?' Oi que no? Doncs ja som al cap del carrer. I la mateixa situació, amb tota lògica, continua essent impensable en un restaurant de França o d'Itàlia.

Cada terra ha d'estar orgullosa d'allò que produeix i és bo, quan viatgem, que vulguem assaborir-ho. No té cap sentit demanar un Penedès en un restaurant de Marsella, un Costers del Segre en un restaurant de Calahorra o un Empordà en un restaurant de Florència. I, per la mateixa raó, ens quedaríem astorats si el seus vins de la casa, ves per on, fossin aquests. Immediatament ens faríem creus de la baixa autoestima d'aquells països. En canvi, l'autoestima dels catalans és tan baixa que té aquestes patètiques incongruències. Aquí no cal que l'Estat espanyol ens anul·li o ens esborri, ja ho fem nosaltres mateixos per estalviar-li la feina. És una manera molt provinciana de fer, aquesta, que no inspira cap respecte. Tot al contrari. Provoca vergonya aliena veure algú que lloa les coses dels altres mitjançant el menyspreu de les seves i de si mateix.

Finalment, demanem el compte i observem que la llengua catalana ha estat eliminada. Hi llegim: 'Plaza Monasterio S.L.' i pensem que tot plegat, i especialment aquest nom, explica, en bona part, la imposició de Rioja i Ribera de Duero com a vins 'de la casa', així com el menyspreu pels vins catalans. Diguem, d'entrada, que no existeix cap indret a Sant Cugat ni a Catalunya que es digui 'Plaza del Monasterio'. Cap ni un. Però és que, a més a més, en el supòsit que existís, el nom seria 'Plaça del Monestir'. El Monestir de Sant Cugat és en una plaça, certament, però aquesta plaça es diu 'plaça d’Octavià', no pas 'plaça del Monestir'. Per tant, no sols el nom que apareix al compte al·ludeix a un lloc inexistent, sinó que, si existís, l'error persistiria, atès que els topònims no es tradueixen.

Trist, molt trist. Si tu mateix menysprees allò que produeixes, com pots esperar-ne la consideració dels altres? No sempre hi ha mala fe, però. La major part de les vegades, amb relació als vins, és manca de reflexió. La faran, a La Fonda?

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista