La masculinitat en els òrgans de poder

Víctor Alexandre

Publicat: el 26/abr/19
Opinió| Columnes

Aquest mes d'abril, com indicava una notícia de Cugat.cat, 'Sant Cugat ha estat l'epicentre de la Diada de les Esquadres dels Mossos de Castellbisbal-Rubí-Sant Cugat'. L'acte, celebrat el dia 11 al Teatre-Auditori, sota l'organització de l'Àrea Bàsica Policial del cos, i presidit per l'alcaldessa Carmela Fortuny i pel cap de la comissaria local de la policia catalana, Manel Rodríguez, va commemorar el tricentenari de la fundació dels Mossos d'Esquadra i va distingir 32 agents i un ciutadà del nostre municipi. Fins aquí, tot correcte i no hi ha res a dir. A més, el fet que també es lliuressin distincions a cinc persones i institucions alienes a la policia donava a l'acte un caràcter menys castrense i protocol·lari i, alhora, més afable i distès.

No és això, per tant, el que em crida l'atenció, sinó el que hi veig a la fotografia de la notícia que anuncia l'acte el dia anterior. Es tracta d'una foto d'arxiu, de l'edició del 2014 en què apareixen l'aleshores alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, i l'aleshores conseller d'Interior, Ramon Espadaler. L'endemà cerco la premsa local i, amb l'acte ja celebrat, veig les cares dels protagonistes del 2019 i comparo les dues fotografies per veure quines diferències s'han produït en l'ordre intern dels Mossos d'Esquadra, en els darrers cinc anys, en matèria de gènere, que ens permetin afirmar que hem avançat des del 2014 fins ara.

En la foto del 2014 hi apareixen 34 persones, a banda d'un guàrdia d'honor, de les quals només quatre són dones. I d'aquestes quatre dones, caldria deixar-ho en tres, atès que l'alcaldessa hi era en qualitat d'amfitriona i no tenia cap vincle professional amb els presents uniformats que l'envoltaven. Miro tot seguit la foto del 2019 i hi veig 30 persones només sis de les quals són dones. I, com l'any 2014, cal descomptar-ne una, la de Carmela Fortuny, ja que és l'alcaldessa amfitriona. S'imposen, doncs, algunes preguntes: per què les dones tenen una presència tan minsa en la jerarquia dels Mossos? Per què hi ha tan poques dones en els càrrecs de comandament? Per què passen els anys i les dones continuen tenint tan poca visibilitat en les altes esferes del món professional?

Les fotos esmentades, captades la primera per Localpres i la segona per Bernat Millet, són fotos que diuen molt més del que sembla a un primer cop d'ull. Si les mirem des d'un prisma androcèntric, que és com hem estat educats, no tenen res de particular: només hi apareix una trentena de persones estàtiques posant davant la càmera. Tanmateix, si hi dediquem una mirada més analítica, hi veiem el pes de la masculinitat en els òrgans de poder de la nostra societat. Hom pot dir que el nombre de dones al cos és inferior al d'homes i que això repercuteix en els graus superiors, i és cert. Però és que en el cos dels Mossos d'Esquadra les dones representen actualment un 21%, i aquest 21% no es veu pas reflectit a les fotografies. On són, doncs, les dones que falten?

S'ha de reconèixer que el cos de Mossos d'Esquadra és una de les policies europees amb més efectius femenins, cosa que cal elogiar. Però no és recolzant-se en els qui estan pitjor com s'aconsegueix la igualtat de drets entre homes i dones; la igualtat s'aconsegueix per mitjà de fets que demostren que veritablement hi creus.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista