El feminisme, cosa de tots

Vicenç San Francisco

Publicat: el 9/mar/19
Opinió| Columnes

L'esdeveniment que va marcar la data del 8 de març es remunta al 8 de març del 1857, quan centenars de dones d'una fàbrica textil de Nova York van protestar contra els baixos salaris, que eren menys de la meitat al que percebien els homes per la mateixa tasca. Aquesta jornada va acabar amb 120 dones mortes a causa de la contundència amb què la policia va dispersar la protesta. No podem negar que al llarg de la història la dona treballadora ha sofert una doble discriminació, per ser treballadora i per ser dona.

Des de la meva visió d'home no puc deslligar la lluita obrera de la lluita feminista, que és la lluita per aconseguir una societat de persones lliures, amb els mateixos drets i les mateixes obligacions i això només s'aconsegueix amb l'apoderament i el reconeixement.

En la 1a Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada el 1907, la líder socialista Clara Zetkin va plantejar una resolució en la qual instava tots els partits socialistes a realitzar una campanya a favor del vot per a la dona. Uns anys més tard, el 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, Zetkin va proposar la celebració d'un Dia Internacional de la Dona.

Mai he estat partidari de la defensa de les quotes en les llistes electorals, però comprenc i sóc conscient de la necessitat que les dones entrin en política de forma activa. Només des de la visió femenina i l'experiència de la discriminació podem canviar la societat. Hem d'aconseguir l'accés de les dones a tots els òrgans de decisió de la societat.

No canviarem les coses des de grans proclames o substituint l'article per parlar en femení ni amb el mal utilitzat 'tots i totes'. La societat la canviarem amb la consciència social i sobretot amb lleis justes i igualitàries, que no discriminin la dona per ser dona. La societat es canvia amb lleis com l'ampliació del permís de paternitat aprovat pel govern del PSOE el 7 de maig passat, que té com a finalitat no agreujar la situació de la dona treballadora, posant en igualtat de condicions el pare i la mare.

Són moltes les propostes que hem de posar en marxa, continuar amb la lluita contra la violència de gènere, les iniciatives per a l'equiparació salarial o ser crítics amb els rols que se'ls fa adoptar a les dones des dels mitjans de comunicació o la publicitat.

Com a home i fill del segle XX sóc conscient que és molt complicat ser feminista, però intento no ser masclista i lluitar per la igualtat entre totes les persones. Com deia Rosa Luxemburg 'A la feminista que no és socialista, li manca estratègia; al socialista que no és feminista, li manca profunditat'.

VICENÇ SAN FRANCISCO és Secretari d'Organització del PSC