Sobre la conferència de Pujol a Sant Cugat

Víctor Alexandre

Publicat: el 1/feb/19
Opinió| Columnes

La moció que va presentar el Partit Popular, amb el suport de Ciudadanos, en el darrer Ple de l’Ajuntament, a través del seu únic representant, Álvaro Benejam, atacant els Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat per haver acollit una conferència de Jordi Pujol, demostra l’odi ferotge que té aquest partit d’ultradreta i ultranacionalista espanyol a la figura de l’expresident pel fet d’haver-se declarat independentista. El poder de Madrid, que sempre havia considerat Pujol ‘uno de los nuestros’, fins al punt de nomenar-lo ‘español del año’, es troba que aquest, tot d’una, diu un dia públicament: ‘Independents o residuals’. La frase, venint d’ell, i tenint en compte l’enorme ascendència que tenia sobre milers de persones, especialment gent gran, resulta demolidora per a l’Estat, que engega immediatament tota la maquinària contra ell.

Jordi Pujol va oferir una conferència el 19 de desembre passat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, sota el títol ‘El canvi en aquests 60 anys de Barcelona i Sant Cugat’, amb la sala plena de gom a gom i sense cap incident. L’entrada era lliure, i, per tant, hi va anar qui va voler. És obvi que les persones a qui no agrada Pujol no hi van anar, i també ho és que no necessàriament tots els assistents eren simpatitzants seus. Simplement hi van anar perquè els interessava la temàtica. La gent té dret a anar allà on vulgui sense haver de retre comptes a cap partit.

Però per a un partit de profundes arrels totalitàries, com el PP, la gent és imbècil per naturalesa i cal dir-li on ha d’anar i on no ha d’anar. Per això exigia en el Ple que es negui la més mínima subvenció als Amics de la Unesco i que l’Ajuntament fiscalitzi els noms dels conferenciants i els continguts de les conferències de manera que pugui negar l’ús d’una instal·lació com l’Arxiu Nacional a segons qui. El feixisme és així. Diu qui pot parlar i qui no pot parlar. No hi fa res que es tracti de persones absolutament lliures, cal emmordassar-les. I cal castigar també les entitats desafectes. Els ajuts econòmics, per tant, serien la manera més idònia de controlar el pensament de les entitats i el contingut de les seves conferències. Feixisme pur.

Deixant de banda l’anècdota que l’Arxiu Nacional de Catalunya és una instal·lació creada per Jordi Pujol, que el Partit Popular, per cert, ha intentat espoliar, fa riure que el senyor Benejam digui que l’afer fiscal de l’expresident ‘el sabia tothom’. Magnífic argument! I com és que el PP ho ha amagat tants anys? Com és que el senyor Benejam, que sabia tantíssimes coses, no va córrer a denunciar que Jordi Pujol tenia una herència del seu pare no declarada a Andorra?

Cal desmentir, d’altra banda, l’afirmació del PSC, en el sentit que l’Ajuntament havia col·laborat en l’esmentada conferència. El govern municipal, com a govern democràtic que és, no supervisa les llistes dels conferenciants de les entitats locals, i pretendre que ‘hi col·labora’ és, si més no, una falsedat. No veig que el Partit Socialista digui el mateix respecte als consistoris d’altres municipis on determinades entitats conviden Felipe González com a conferenciant, personatge sinistre que presidia l’Estat espanyol quan el seu govern va crear una banda terrorista anomenada GAL destinada a matar persones.

Quant al PP, considerat el partit més corrupte d’Europa i creat per un dirigent feixista d’un règim que va cometre milers de crims contra la humanitat, té gràcia que gosi considerar ‘inadmissible’ la conferència de Pujol. Ho diu el PP, que, des del ‘gobierno’ ha sucat amb milers i milers d’euros la fundació que porta el nom del genocida Francisco Franco. Si hi ha quelcom veritablement inadmissible, senyor Benejam, és que el PP utilitzi un nom determinat, en aquest cas Pujol, per controlar el pensament de la gent. El cas de l’expresident té a veure amb hisenda. no pas amb la violació dels drets humans, que és el que fan els partits que han obert una causa general contra l’independentisme tot fent ús dels poders de l’Estat, dels cossos policials i dels seus corruptes tribunals. La persecució de les idees, l’apallissament de milers de votants a les seus electorals i l’empresonament de persones absolutament innocents, són una violació flagrant dels drets humans que l’Estat espanyol practica de manera sistemàtica. Això és el que és inadmissible, i no pas les conferències dels Amics de la Unesco, destinades sempre, com diu el seu lema, ‘a promoure el diàleg com a base essencial per afrontar els nous reptes que planteja la societat actual’.

Als carcellers del pensament, ni els ha passat pel cap que els assistents a la conferència de Jordi Pujol també són santcugatencs, també són contribuents del municipi i també tenen dret a escoltar qui vulguin, on vulguin i quan vulguin, entre altres coses perquè, les instal·lacions municipals també són seves.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista