Economia col·laborativa: usuaris o clients?

Ramon Gutiérrez

Publicat: el 25/gen/19
Opinió| Columnes

Aquesta setmana, arran del tancament patronal dels taxistes, s'ha exemplificat el xoc entre el món dels 'vells taxis' i la 'nova economia col·laborativa' dels vehicles de transport amb conductor (VTC). Actualment vivim en una època d'eufemismes on les paraules acostumen a significar més que els subjectes als quals es refereixen. Parem, doncs, i dediquem un moment a la reflexió.

Comencem per definir l'economia col·laborativa. Aquesta es basa en deixar, llogar, comprar o vendre productes en funció de necessitats específiques i no tant en els beneficis econòmics. En aquestes transaccions els serveis són considerats béns d'intercanvi i, normalment, està arrelat en les noves tecnologies, mitjançant les quals es posa en contacte la persona que ofereix el producte o servei amb la persona que té la necessitat concreta.

Són Uber o Cabify exemples d'economia col·laborativa? En principi ho semblen, perquè posen en contacte dues persones que intercanvien serveis a canvi de diners. Però això no és així ja que aquest servei no existiria sense l'aplicació, que és indispensable tant per als conductors com per les persones que volen fer un desplaçament urbà. L'aplicació també influencia decisivament en les condicions de les prestacions realitzades pels conductors.

Així doncs no ens trobem en un cas d'economia col·laborativa, simplement ens trobem en el cas d'una empresa de serveis en l'àmbit del transport. Un clar exemple de com el neoliberalisme globalitzat juga amb les diverses legislacions nacionals per primer, copar tot el mercat en el seu àmbit d'actuació eliminant la competència i després, guanyar tants beneficis econòmics com sigui possible.

Estem deixant que aquesta nova iteració de l'economia capitalista, manipulant el llenguatge, ens canvia 'nou' per 'vell' deixant pel camí que estem deixant de ser usuaris d'un transport públic que fa un servei homologat i regulat per l'administració, on les persones que hi treballen tenen unes condicions de treball dignes per passar a ser clients d'una empresa privada, amb tarifes fluctuants depenent de la demanda i que precaritzen tant com poden els seus treballadors i treballadores.

RAMON GUTIÉRREZ és el portaveu d'ICV-EUiA