Els meus propòsits d'any nou

Andrea Xaxo

Publicat: el 10/gen/19
Opinió| Columnes

Seguint el corrent que m’empenta, recent estrenat el gener, em plantejo els meus propòsits per aquest any 2019, objectius per ara sí, complir.

Seguint el corrent que m’empenta, recent estrenat el gener, em plantejo els meus propòsits per aquest any dos mil dinou, objectius per ara sí, complir.

Fer més esport, reduir el meu consum de carn i de productes derivats d’animals, fer saber més sovint als meus que els estimo i estimar-me més a mi mateixa en són alguns. Són propòsits personals, petits però importants, que intentaré complir al llarg d’aquest nou any; fixar-nos objectius definits, concrets i assolibles és clau per fer possible l’acompliment dels propòsits.

Reflexiono igualment sobre propòsits compartits, socials, comunitaris, propòsits animalistes o, segons com es miri, propòsits d’humanitat. Objectius que sí que cal complir i que no podem obviar i deixar pel proper any.

Penso a treballar per construir una ciutat (realment) amiga dels animals, no només dels 'de companyia', una ciutat en la qual les festivitats se celebrin sense fer ús d’animals, en què els ciutadans puguem gaudir sense vulnerar el seu benestar. On existeixin protocols sobre el tracte vers els animals no humans, així com consciència, no només ciutadana sinó també dels poders públics, sobre la seva dignitat i els drets que els són inherents, malgrat que encara no siguin reconeguts; sobre la responsabilitat humana de protegir-los i tractar-los amb el respecte que mereixen.

Una ciutat que aprengui dels errors propis i aliens, que els reconegui públicament i que treballi de forma activa per no entrebancar dues vegades amb la mateixa pedra. Que pretengui ser exemple de municipi animalista.

El tracte del personal de policia vers animals, salvatges o domèstics, el regal d’animals al Nadal i el seu abandonament a l'estiu, el patiment de gossos, gats, ocells i ratpenats per l’estrèpit dels focs d’artifici i per trets de trabuc, la cacera com a mètode per excel·lència de control de població d’animals salvatges, entre moltes altres, són qüestions que ens afecten i ens han d'interessar, tant en l'àmbit individual com col·lectiu. La vida humana va néixer en convivència amb la d'animals no humans, i així ha de continuar existint, en convivència (i no explotació); es tracta d’una realitat oblidada i que és obligat recordar, una realitat a la qual cal retornar amb gestos personals i municipals, amb actuacions individuals i col·lectives.

Procurem treballar per aconseguir aquests propòsits, per ser millors persones i millors municipis, per ser més humans i, en conseqüència, més animalistes.

ANDREA XAXO és membre de la PAS, la Plataforma Animalista Sant Cugat