Sant Cugat 2030, IBI, empresa i models

Ferran Villaseñor

Publicat: el 6/des/18
Opinió| Columnes

Des de mitjans dels anys 90 del segle passat s'ha configurat una ciutat basada en els següents principis:

-Model econòmic municipal basat en l'oferta de sòl urbanitzable, creixement poblacional i entrada pressupostària basada en l'IBI, llicències i plusvàlues. Aquest aspecte (IBI), lligat al cadastre, genera molts ingressos (i amb relativa facilitat, solament modificant coeficient a l’alça) però esdevé un monocultiu pressupostari i, també, una sonora càrrega fiscal.

-Model de transport basat en un fàcil accés a Barcelona (Ferrocarril, túnels, autopistes) i una manca de planificació interna en la connexió dels diferents barris.

-Consolidació de nuclis aïllats de nova creació amb models d’especialització comercial (centres comercials )

-Reducció dels ingressos globals de caire industrial si ho comparem amb els ingressos via impostos lligat a l’habitatge

-Vianantizació del centre històric configurat entorn a un eix comercial que uneix estació de Ferrocarrils de la Generalitat (plaça de Lluís Millet) amb el Monestir.

-Fugida del principi mediterrani de barreja d’usos front el model anglosaxó d’especialització, ja sigui des del punt de vista de lleure (afores), comercial (grans espais de coexistència de supermercats front a un centre de difícil accés) i esportiu.

-Desertització comercial en algunes zones (com Can Magí) i gran mortalitat d’establiments comercials al centre.

-Arraconament dels polígons industrials, esdevenint una marca volguda les seus corporatives i els edificis d’oficines front a activitat industrial.

-L’alt preu de l’habitatge expulsa veïns i veïnes

Considerem que estem en un model que, es vulgui o no, ha tocat sostre. Els espais de creixement (i per tant nous IBI) estan limitats en el temps i per tan la crisi de pressupost ordinari pot esdevenir clau a mitjà termini. Cal apostar per aquells ingressos lligats a l’activitat econòmica, ja sigui com a principi generador d’ocupació com d’ingressos pressupostaris futurs.

Esdevé necessari un replantejament global de la mobilitat. L’actual pla de mobilitat resta guardat en un calaix i el col·lapse al centre esdevé diari. Aspecte com la Zona Verda permet determinada millores a alguns barris però calen més aparcaments externs i lligar comerç a mobilitat.

Cal una pla estratègic empresarial. Mesures com el Catalonia Innovation Triangle i altres eren bones però han quedat en poc, cal que hi hagi una generació d’activitat municipal (com va haver-hi durant un temps) que fomenti la instal·lació d’empreses.

Sense generar ingressos que no recaiguin en el veïnat l’Ajuntament no es podrà fer front a reptes com la creació d’habitatge públic, connexió de barris, creació d’identitat o usos compartits d’espais. Cal una gestió activa i no esperar a veure que passa.

FERRAN VILLASEÑOR és regidor d'ERC-MES