Compte amb l'aigua!

Víctor Alexandre

Publicat: el 7/des/18
Opinió| Columnes

En l'entrevista que Cugat.cat va fer dies enrere a Marta Subirà, secretària de Sostenibilitat i Medi Ambient de la Generalitat, a propòsit de la seva conferència per als Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, s'hi deien coses molt interessants sobre el tema de l'aigua que ens afecten a tots. Marta Subirà hi anunciava la implantació d'un sistema que permetrà la regeneració de l'aigua, és a dir, la seva reutilització, com es fa a Israel o a Califòrnia. Aquí, de moment, només reutilitzem l'aigua per a usos agrícoles i industrials. L'aigua, per tant, serà sotmesa no sols a un nou procés de depuració, sinó també a un nou procés de potabilització per tal que torni a les nostres llars en cas que els embassaments estiguin per sota del 25% de la seva capacitat.

Segons les dades que es tenen sobre el grau de conscienciació dels catalans amb relació a la necessitat de ser curosos amb l'ús de l'aigua, sembla que Barcelona i la seva àrea metropolitana, en general, tenen motius per estar-ne satisfets. La ciutadania és força estalviadora. Els santcugatencs, en particular, en canvi, no gaire, perquè som un municipi amb moltíssimes torres amb piscina i gespa poc sostenible que requereix dosis massa elevades d'aigua. La part bona de tenir tanta zona verda, amb parcs i jardins, és que ens fa més resistents a les onades de calor provocades pel canvi climàtic.

En aquest sentit, és molt inquietant la insensibilitat que mostren els estats, especialment els més poderosos i influents, davant els perniciosos efectes que té la mà prepotent de l'ésser humà en el planeta. Ens comportem com si la Terra fos un planeta d'usar i llençar, un planeta que, un cop depredat i malmès per totes bandes, en poguéssim prescindir i abandonar-lo per anar a ocupar-ne un altre encara verge i ple de riqueses que ens estarien esperant. Malauradament, no en tenim cap més. La Terra és el nostre hàbitat, i cal ser molt ruc, rematadament ruc, a més d'ignorant i insolidari, per destruir l'únic indret de l'univers que et permet viure. Mai no he oblidat el lema publicitari del dia que es va estrenar a Barcelona el film 'Les dents del diable', del gran Nicholas Ray. Era un dia de juny del 1960, el projectaven als cinemes Montecarlo, Niza i Aristos i el lema deia: 'La contaminació és l'home blanc'.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista