Els pobres no voten

Vicenç San Francisco

Publicat: el 17/nov/18
Opinió| Columnes

Fa uns dies s'ha publicat el baròmetre inclusiu de Sant Cugat de 2017. Els seus resultats ens indiquen que no vivim en la bombolla del Vallès que s'han obstinat a fer-nos creure. Des de CiU, PDeCAT, Uunts per..., etc.

El 35,5% dels santcugatencs viu en llars amb dificultats per arribar a final de mes. Un 11,4% de les persones no pot fer front a despeses bàsiques i un 3,7% de la ciutadania es troba en situació de pobresa extrema. Aquest baròmetre també ens indica que el perfil de les persones en situació de pobresa a Sant Cugat és el d'una persona immigrant, nascuda fora de Catalunya. Amb un nivell d'estudis inferiors als universitaris o que no tingui domini de la llengua catalana. És a dir, les mateixes característiques que la resta de persones pobres en qualsevol lloc, tants sol li faltava afegir que en la seva majoria són persones que no exerceixen el seu dret a votar.

Si bé Sant Cugat no és el paradís que els agradaria a la dreta que ens governa, és cert que les persones amb dificultats econòmiques no són la majoria a la nostra ciutat i si, a més, unim que són persones que no solen votar, això els converteix en invisibles per als governs de dretes. La dreta liberal sempre es mou pels mateixos paràmetres, i especialment pel compte de resultats, és a dir no té sentit gastar excessius esforços en persones que són invisibles i que a més no voten.

Els partits denominats d'esquerres ens movem per altres lògiques, tal vegada més romàntiques que productives. Formem part de la classe treballadora, que lluita per arribar a final de mes, ho vivim, en experiència pròpia i en la dels nostres familiars, amics i veïns, això ens crea consciència de classe. Amb motiu dels actes del 40 aniversari del PSC hem obert un debat entre els nostres afiliats, i entre altres coses preguntem què representa ser socialista, una resposta gairebé unànime és que ser socialista significa pensar en les persones, en els drets humans i evitar l'exclusió social de la gent. Partint d'aquesta visió del que significa ser socialista podem comprendre la necessitat urgent de trencar amb la desigualtat social que la crisi i la gestió dels governs del PP a Espanya i de CiU, Junts per... ERC ens han castigat durant aquests anys.

L'acord pressupostari entre PSOE i Podemos està dirigit a evitar que ningú quedi exclòs socialment, aconseguir major cohesió social i econòmica. Contempla mesures com la pujada del salari mínim interprofessional, la recuperació del subsidi per als majors de 52 anys i la pujada de totes les pensions d'acord a l'IPC, i del 3% en el cas de les mínimes. Major dotació econòmica per a la lluita contra violència de gènere, juntament amb impulsar polítiques d'igualtat. Millora del bo social elèctric i la creació d'un bo social de calefacció, augment de les beques i la rebaixa de les taxes universitàries, frenar la pujada dels lloguers i facilitar l'accés a l'habitatge.

Lamentablement la dreta liberal espanyola i catalana en alguna cosa es posen d'acord, a continuar esforçant-se en mantenir els seus privilegis i no pensar en el conjunt de la societat, i el més curiós, fins i tot es posen d'acord en la seva estratègia, amagant-se darrere de la bandera i el patriotisme i amb la tranquil·litat de saber que els pobres no voten.

VICENÇ SAN FRANCISCO és Secretari d'Organització del PSC