La guerra de l'aigua

Ferran Villaseñor

Publicat: el 16/nov/18
Opinió| Columnes

Fa 45 anys que l'empresa Sorea (Aigües de Barcelona, filial de la multinacional francesa Suez) té la concessió de la gestió de l'aigua 'de boca' o la que ens arriba a les cases, de San Cugat. Aquesta concessió acaba en any electoral, el juny de 2019. Fa uns tres i mig va haver-hi una proposta de la CUP, que es va aprovar per unanimitat, va acordar crear una comissió d'estudi per saber les possibilitats de gestió després de la finalització del contracte que us comentava.

La idea era analitzar l'actual concessió, valorar les inversions realitzades, el possible cost d'un 'rescat', veure quina és la despesa associada al servei (per habitants i per hectòmetre cúbic) , fer comparatives amb realitats municipals assimilables i poder establir un pla d'actuació que determinés si la nova gestió es feia sota aquests tres paràmetres:

-Continuar amb una gestió externalitzada a una empresa. Segurament a la mateixa, atès que és líder al sector i coneix la realitat (45 anys) local, si és la que guanya una licitació.

-Establir una model mixt amb la creació d'una empresa mixta amb el 51% de participació municipal (o la modificació dels estatuts de Promusa que permetin aquesta operació)

-Municipalització de la gestió 100% com realitzen ajuntaments com el Prat de Llobregat i, recentment, Terrassa.

En repetides ocasions el nostre grup ha manifestat la insuportable lentitud que operava a la comissió. Fa unes setmanes, en la darrera sessió de la comissió, el govern municipal va enterrar la comissió i va trametre la decisió de tornar a optar per la gestió externalitzada obrint una licitació per sis anys més dos de pròrroga. L'argument era que no es coneixia bé la concessió i el seu funcionament i que amb aquests vuit anys es podria conèixer i prendre decisions amb tota la informació.

El govern municipal (PDeCAT-Demòcrates) argumenta la decisió en la manca de coneixement i un es pregunta que han fet els darrers... 32 anys que ha governat el mateix partit? Com pot ser que el mateix equip que gestiona l'àrea en els darrers 12 anys (com a mínim) no pugui posicionar-se en no conèixer com funciona? Ja tenen la nova licitació (plecs de condicions) realitzats? Com els aprovaran, i amb qui?

Al final el tema ja no és si es vol internalitzar la concessió, prendre fórmules mixtes o continuar com estem, aquesta (en aquests moments) no és la qüestió. El tema és que la deixadesa i el descontrol no hauria de ser la excusa d'una nova decisió per vuit anys que hipoteca els posicionaments municipals que es puguin prendre en els dos propers mandats municipals. Suposo que hi ha determinades pressions , o no, però entenem que ja que s'ha adoptat 'un ritme caribeny' en la gestió de la concessió i de la comissió d'estudi s'hauria de tornar a obrir una dinàmica de consens en una qüestió important com aquesta, en un servei públic essencial com aquest.

Proposem a l'alcaldessa de Sant Cugat que no mati la comissió i que, encara que sigui sorprenent després de 45 anys, es continuï analitzant el seu funcionament el temps que calgui i no es liciti una nova concessió externa d'una forma unilateral. No cal obviar que es tracta d'un servei essencial i per tant es prorroga automàticament si no hi una nova forma de gestió realitzada o una altra licitació.

Molt sovint es diu, per diferents actors, que cal buscar la unitat. Potser que es comenci.

FERRAN VILLASEÑOR és regidor d'ERC-MES