Ens volen en soledat però ens tindran en comú

Ramon Gutiérrez

Publicat: el 9/nov/18
Opinió| Columnes

A Sant Cugat en Comú comencem el procés de primàries. És el moment de construir un grup de gent que ens representi al proper mandat a l'Ajuntament. Hem decidit no fer primàries de cap de llista, sinó d'equip. Creiem que els lideratges compartits són molt més democràtics. Volem un projecte on prevalgui el que és col·lectiu a l'individual, i així és com ens ha semblat la millor manera d'expressar-ho.

El nostre projecte se sent hereu de totes les persones que durant tants anys han estat lluitant per l'esquerra, l'ecologia, i la llibertat a la nostra ciutat però, alhora, vol representar els interessos de la gent comuna d'una forma molt més àmplia.

Això vol dir, entre altres coses, construir un equip amb gent reconeixible en la lluita històrica però que incorpori nous punts de vista, vivències, experiències, nous rostres, i noves perspectives en termes generacionals.

No és fàcil incorporar noves persones a la política perquè, malgrat l'esforç fet per qui ens ha precedit, la política segueix sent difícil i llunyana per la gent comuna. La conciliació familiar per les persones que s'hi dediquen segueix sent un equilibri complicat i preval el circ i el show als continguts. En definitiva, és un escenari ideal per a les actituds masculines de sempre.

Jo mateix, en aquests gairebé 4 anys que porto com a regidor, he viscut moments que em sentia com un peix fora de l'aigua per no saber de tot com sovint aparenten la resta de polítics. M'he sentit malament per dubtar, per prioritzar els amics i la família en el meu temps lliure, per davant de l'agenda institucional. Però després arriben els moments en què canvies alguna cosa, en què algú t'agraeix la feina que fas, o et sents realment útil.

És per això que afronto el repte de construir aquest equip de gent comuna i accepto posar-me al davant. Perquè durant aquest temps he conegut les persones amb qui liderar conjuntament el projecte de què a Sant Cugat ningú es quedi enrere. Perquè sé que amb elles i amb ells podem treballar plegats, escoltar-nos, cuidar-nos, i acabar canviant la manera de fer política.

Vienen de frente gigantes de azul, con las bocas llenas de su democracia. Pero el miedo ha dejado de ser la actitud, suena en cada cabeza un hermoso runrún: 'Nos quieren en soledad, nos tendrán en común'. Nacho Vegas - Runrún

RAMON GUTIÉRREZ és portaveu de Sant Cugat en Comú