La protecció del comerç tradicional

Víctor Alexandre

Publicat: el 26/oct/18
Opinió| Columnes

Aplaudeixo entusiàsticament la iniciativa de l'Ajuntament de retre homenatge els establiments amb més de 75 anys d'implantació a Sant Cugat. És una acció molt positiva, perquè aquests establiments són justament els que concorden amb l'autèntica personalitat del municipi. És cert que l'allau de franquícies, com a fenomen global que és, sembla imparable i el trobem arreu del món, però són els comerços tradicionals els que mostren la història i el caràcter d'una ciutat.

Cal observar París. París és una ciutat mestra en la protecció i conservació d'aquesta mena d'establiments. París sap que la gent que la visita no hi va per veure la corrua de franquícies que troba cada dia als carrers de la seva pròpia ciutat, totes amb el mateix mobiliari prefabricat i uniformat sense la més mínima diferència entre Sant Cugat, San Diego, San Marino o Sant Petersburg. El visitant vol veure i sentir que és a París i vol prendre's un cafè al Café de Flore o a Les Deux Magots, posem per cas, no pas en un Foster's Hollywood o en un Peggy Sue's. En altres paraules: de la mateixa manera que quan viatgem a un país de bones vinyes volem tastar-ne el vi i no pas el vi del país del costat, també ens plau poder admirar, respirar o assaborir el comerç tradicional del lloc on som.

Per això és tan positiu que Sant Cugat, a través del seu consistori, faci un acte de reconeixement als seus comerços que, ja sigui per antiguitat o pels seus elements patrimonials, constitueixen l'ànima de proximitat del municipi. Llocs com Uniformes Prat, Barberia Carrera, Cal Crispin, Cal Caballu, Cal Perla, el bar Catalunya o Queviures Víctor, per citar-ne només alguns, tenen les seves arrels a Sant Cugat i formen part de la seva història. Tanmateix, perquè sobrevisquin, no n'hi ha prou que els homenatgem. Cal també que en siguem clients. Vull dir que no n'hi ha prou de mirar-los des de fora. Els enamorats potser sí que s'alimenten només de mirar-se als ulls, però el petit comerç necessita alguna cosa més. Per exemple, que algú hi entri a comprar. Donar-los suport és un guany col·lectiu.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista