L'amfiteatre dels Jardins del Vallès (Campito)

Ferran Villaseñor

Publicat: el 4/oct/18
Opinió| Columnes

Aquesta és una història d'un projecte de pressupostos participatius que va resultar guanyador amb un gran suport, però on una bona part dels veïns de la zona no estan d'acord. Alguns podrien agafar aquest exemple per enterrar el concepte dels pressupostos participatius i defensar que no cal fer-los.

Considero que els primers pressupostos participatius van tenir errors en el seu funcionament, en l'anàlisi de la seva idoneïtat, la territorialitat. Els va faltar analitzar les conseqüències de projectes de ciutat en zones concretes. Aquests errors es van intentar corregir en la segona edició, amb desigual resultat.

La seqüència és la següent: un grup promotor abandera una inversió per al barri del Monestir, un barri abandonat a les inversions municipals durant decennis. Aquest projecte configura una demanda secular com la reforma del Campito, amb activitats musicals i un escenari en forma d'amfiteatre.

El projecte guanya amb els vots populars: uns 2.000. Passa el temps, el govern municipal prepara la licitació, veïns que viuen al costat demanen informació i veuen que hi ha un aforament en la licitació de 860 persones. És evident el caos en la tramesa d'informació als veïns i com un equipament que pot ser positiu es presenta de forma que hi ha un allau de persones contràries que veuen perillar la seva tranquil·litat diària. En aquest sentit el projecte original de pressupostos parlava d'activitats familiars i petit format.

Els veïns acudeixen al consell de barri i al ple municipal. La majoria entenem que el barri del Monestir necessita inversions, però no es poden fer sense que els veïns tinguin la informació, puguin dir la seva i formar part del seu disseny.

Els veïns recullen unes 700 signatures contràries. L'anterior alcaldessa congela la seva construcció en un ple municipal, recomencen reunions per acostar posicions (aspecte positiu).

A instàncies dels veïns 'contraris' es realitzen estudis de sonometria. Els resultat apunten que no pot haver l'aforament prefixat, tal com ells apuntaven. Els veïns contraris ens informen que han arribat a un acord amb l'alcaldia (l'anterior i la vigent) on es redueix l'aforament de les 860 persones a 100 persones, es redueixen les grades en aquest sentit i s'acorda tancar el parc a la nit amb una tanca perimetral, es mou l'escenari i s'instal·len lavabos.

Ells el que volen és arranjar el parc, tancar-lo per evitar botellots i similars, però no volen activitats de caire musical adduint que estan molt a prop els habitatges, que hi ha un altre amfiteatre a Can Solà i que es podria fer al parc de la Pollancreda. Malgrat tot, aquesta solució és acceptada en els termes acordats.

Els promotors de l'amfiteatre, que molts també són veïns del barri, estan d'acord amb el suposat pacte, tot i creure que es redueix excessivament l’aforament.

Problema solucionat? NO. Els veïns contraris consideren que el govern municipal fa trampes amb l'aforament i que no es tracta d'un límit de 100 persones, que s'han posat més grades de les que es va acordar amb l'alcaldessa i que no els han dit res des d'abans de l'estiu. Ens ho diuen en una reunió amb l'assistència de bona part dels grups municipals.

El govern municipal referma que l'aforament és de 100 persones (explicat en comissió informativa al setembre) i que han fet tot el que van pactar. De sobte el Partit Popular aterra amb una moció on diu que s'aturi el projecte i es faci una comissió mixta per estudiar el projecte i, si cal, traslladar-lo. Dic 'aterra' perquè no va assistir al consell de barri de fa dues setmanes on es va parlar (sempre assisteix, cal dir-ho) i articula una proposta amb l'únic objectiu que sigui rebutjada pel ple municipal, atenent que l'acord que es proposa no és competència del ple, i incorre en responsabilitats municipals a l'haver-se realitzat ja una licitació.

Considero que el que cal és reobrir el suposat acord i parlar clar sobre en quina situació es troba el projecte. No és tan difícil saber si s'ha respectat l'acord o no o quantes persones hi haurà.

Conclusió: el barri necessita projectes consensuats, necessita que es facin activitats d'una vegada. El suposat acord permet que s'arregli el parc, s'il·lumini i es tanqui a la nit. També permet activitats de format 'barri'.

Entenc que no és tan difícil que es faci una reunió entre representants del govern, grups municipals, consell de barri i veïns afectats per clarificar les coses i es constatin les diferències i les semblances. Els aforaments i les possibles activitats es poden regular administrativament, tothom ho sap, independentment del projecte constructiu.

Fem-ho d'una vegada i deixem de marejar la perdiu. L'administració ha de respondre i aquesta és una iniciativa que considerem que ha de liderar el govern municipal immediatament (per això és el govern), aspecte que ja els hem reiterat moltes vegades.

FERRAN VILLASEÑOR és regidor d'ERC-MES i president del consell de barri de Centre Est