No podem estar orgullosos d’expulsar gent de Sant Cugat

Roser Casamitjana

Publicat: el 28/set/18
Opinió| Columnes

Fa dos dies vam celebrar amb pompa i alegria els 25 anys del Teatre Auditori. Tothom sembla d'acord en el fet que es tracta d'un gran equipament que dóna esplendor a la nostra ciutat. És doncs un orgull tenir-lo. En el darrer ple municipal, la nostra alcaldessa també estava orgullosa de la nostra ciutat: una ciutat verda, equilibrada, feta a la mida humana, a la qual molta gent hi volia venir a viure.

El que no va dir l’alcaldessa, i nosaltres li vam haver de recordar, és que els que vénen i els que han de marxar de la nostra ciutat són dues cares de la mateixa moneda. Concretament, amb dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2017 van arribar a Sant Cugat 2.623 persones i en van marxar 2.974. No tinc clar que aquest saldo sigui motiu d’orgull, perquè igual que intuïm quines coses atrauen a la gent que decideix venir a viure a la nostra ciutat, també intuïm què empeny a deixar Sant Cugat per anar a viure a altres ciutats catalanes. Tothom coneix persones que marxen que també els agradava viure aquí, però no s’ho han pogut permetre: no han pogut pagar la hipoteca, els han apujat el preu del lloguer de forma desorbitada, no poden pagar les despeses de la llar, omplir el cistell de la compra els resulta insostenible... O vés a saber. Però el cert és que ja no són entre nosaltres.

Està clar que arriba un tipus de població, amb un nivell de renda determinada que va substituint -i per moments foragitant- a persones que hi han viscut fins ara i que de ben segur hi volien continuar vivint.

El Govern municipal està treballant possibles mesures per incrementar el parc d'habitatge protegit. La finalitat de crear habitatge protegit és evitar que aquestes persones hagin de marxar de Sant Cugat. Benvingudes siguin totes les mesures per fer-ho possible. Però arribem tard; ja ens ho hem venut gairebé tot, i no tenim clar que aquestes mesures agradin a les persones que estan encantades de tenir el model de ciutat que tenim. Jo compartiria l’orgull del model de ciutat que tenim si tothom en pogués gaudir.