Un Valldoreix sense barreres arquitectòniques

Américo Ologaray

Publicat: el 21/set/18
Opinió| Columnes

L'administració local exerceix un rol important en la millora de les condicions de vida dels seus veïns i veïnes i, especialment, respecte a les persones amb diversitat funcional, persones d’edat avançada o que tenen la seva mobilitat reduïda. El govern del l'EMD de Valldoreix el passat mes de maig va inaugurar 'la nova plaça- mirador de Valldoreix'. Els vocals presents a l'acte varen justificar la inversió realitzada de 85.000€ en tractar-se d'una de les entrades principals del territori, que era necessari 'dignificar aquest espai' i també 'salvar el desnivell' que existia entre la rambla Jacint Verdaguer i el carrer de l'Església.

L'obra realitzada permet des de la rambla Jacint Verdaguer accedir per una rampa al mirador i, des d’aquí, per una escala arribar al carrer de l'Església. Aquest tram amb esglaons representa un obstacle físic 'una barrera arquitectònica' que impedeix que determinats grups de població puguin arribar des de l'espai del mirador al carrer de l'Església.

Resulta incomprensible que no s'hagi resolt tot el desnivell amb una rampa i fer que aquest entorn urbà sigui accessible per a tothom. El govern de l'EMD ha perdut una oportunitat d'acomplir la Llei 26/2011, d'1 d'agost, d'adaptació normativa a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

L'obra realitzada no compleix l'objectiu de la llei d'avançar en l'accessibilitat universal per tal que aquest espai urbà sigui practicable per tothom en condicions de seguretat i comoditat i de la forma més autònoma i natural possible.

Era indispensable i imprescindible garantir l'accessibilitat, ja que es tracta d'una condició necessària per a totes les persones independentment de les possibles limitacions funcionals que puguin tenir, per accedir a un lloc.

Amèrico Ologaray Orti és membre de Catalunya en Comú