La seguretat a Sant Cugat

Ferran Villaseñor

Publicat: el 6/set/18
Opinió| Columnes

'Augmentar la sensació d'inseguretat és un arma electoral contra el govern', 'Sant Cugat és la ciutat més segura de l'àrea metropolitana, no tenim un problema de seguretat, tot són sensacions', 'A Sant Cugat ja no es pot viure, els atracament, robatoris amb o sense violència a persones i propietats són estructurals', 'Necessitem més Policia Local i Mossos, estem per sota de la ràtio recomanada', 'L'esquerra no té en el seu ADN la política de seguretat', 'El govern municipal ha dimitit de fer una gestió de seguretat planificada amb l'aprovació d'un pla director de seguretat que asseguri recursos a mig i llarg termini', 'La seguretat és un dret, per això paguem impostos'.

Aquestes, i moltes altres frases, han estat motiu de debat al ple municipal ja sigui per boca dels representants polítics o per veïns afectats. Negar que a Sant Cugat hi ha un problema de seguretat pel que fa a robatoris a cases seria una situació irreal, de la mateixa manera que aquestes situacions d'inseguretat es donen, majoritàriament, en zones d'habitatges unifamiliars. També cal dir que en altres tipologies de delictes la nostra ciutat està en ràtios molt baixes.

Si mirem les dades (públiques i d'accés universal) ens trobem que els robatoris amb força a domicilis o altres establiments tenen una ràtio d'augment (comparant segon trimestre de 2017 i 2018) del 15% (solament domicilis) o del 18% si afegim altres establiments o instal·lacions, essent 327 i 355 ítems respectivament. Els furts en general (robatori sense violència) han baixat un 9,4%, aspecte que és una bona notícia però que implica 541 accions. També cal destacar que els robatoris amb violència i intimidació han augmentat un 27%, essent 74 ítems.

Per tant, tenim una situació localitzada (majoritàriament, evidentment existeixen altres denúncies però no amb la magnitud de les referides) en un entorn territorial i en furts o habitatges.

La competència en seguretat és de la Generalitat de Catalunya, és a dir de la conselleria d'Interior i Mossos d'Esquadra però cal dir que la responsabilitat en la seva gestió també és municipal i cal fer l'anàlisi dels errors comesos en la seva planificació a mig termini.

És necessària una planificació general en matèria de seguretat que inclogui els aspectes de gestió de recursos humans, calendaris, nombre de policies, anàlisi de dades i que aquesta s'hauria de concretar en l'aprovació d'un Pla de Gestió Estratègica de la Policia Local o d'un Pla Director de Seguretat Ciutadana. Cal adoptar el concepte de policia de proximitat o de barri.

Sigui com sigui, la participació del veïnat sempre esdevé necessària en edificar una seguretat eficient i adaptada a circumstàncies extraordinàries com les que estem vivint en aquests moments en determinades zones del municipi, i per tant la relació entre el veïnat i els serveis policials ha de ser directa.

En els darrers mesos hem pogut veure com hi ha hagut plans d'actuació i detencions. Cal continuar amb aquesta tasca i augmentar mesures de xoc en zones localitzades, obrir el camp de les càmeres de reconeixement de matrícules, treballar des de la previsió i efectuar un pla de previsió de recursos humans i gestió de la policia local.

Cal obrir el camp de la solució, cal un pacte polític i ciutadà en seguretat, cal deixar de banda la demagògia i abordar d'una vegada inversions i actuacions estables en el temps. Es pot fer millor.

FERRAN VILLASEÑOR és regidor d'ERC-MES