Psicòpates

Julio Jiménez

Publicat: el 26/mai/18
Opinió| Columnes

Hi ha un tipus de persones que estan a tot arreu i totalment integrades a la nostra societat, vivint entre nosaltres i que es comporten amb aparent normalitat encara que són capaces de complicar-te molt la vida de forma més o menys subtil quan coincideixes a la feina, et converteixes en la seva parella o senzillament no tens més remei que trobar-te'ls en el teu dia a dia.

Puc assegurar que d'aquests es pot sortir tenint temprança, voluntat i mà esquerra en el millor dels casos. Però els més perillosos per la seva repercussió social són aquells que tenen responsabilitats polítiques. Com qualsevol psicòpata integrat, es presenten davant la societat com persones meravelloses i encantadores amb una cuidada imatge, veritables llops amb pell de xai que oculten un sentiment d'egocentrisme extrem que els porta a fer qualsevol cosa sense remordiment i sense tenir en compte normes socials ni regles, arribant fins i tot a saltar-se les lleis o interpretant-les en el seu propi benefici.

Com a societat tenim un problema quan no se'ls veu, que és pitjor encara quan es fa com que no se'ls veu o es consenten les seves actuacions seguint-los sense dubtar. Hi ha espais on els psicòpates son emparats i acollits en veritables xarxes tòxiques auto-definides com a '10 o 15 casos aïllats', però que formen part d'un Partit Popular condemnat ja per corrupció com a responsable a títol lucratiu, a més d'un total de 200 casos amb 800 imputats. Entre els més paradigmàtics i d'actualitat, la detenció d'aquell que va guanyar eleccions després de conèixer-se que necessitava fer-se ric a tota costa. Almenys avisaven.

Parlar de psicòpates és parlar de líders que s'amaguen darrere unes inicials que tothom coneix o que piulen una foto amb totes les notificacions del Tribunal Constitucional en rebre la cinquena. Actualment, sofrim les conseqüències del fet que unes personalitats tòxiques avalades per milers de votants i seguidors s'enroquin en les seves posicions unilaterals i discordants, avivant un foc que creix de mica en mica però dia rere dia, imposant identitats i raons enfrontades, evitant el diàleg i la negociació en benefici propi, malgastant un temps valuós, perdent oportunitats i esgotant l'energia d'una societat a la qual mantenen ostatge de les seves disputes, mentre menyspreen les solucions eficaces i eficients proposades per desbloquejar la situació i resoldre aquest gran conflicte.

Temprança, voluntat i mà esquerra. Per si de cas.

JULIO JIMÉNEZ és antropòleg, geògraf i membre del PSC