Silencis sofrents

Blai Blanquer

Publicat: el 6/mai/18
Opinió| Columnes

Ja fa temps que vaig valorar el silenci davant de fets negatius que persisteixen i fins i tot s'han incrementat. Vaig pensar i ho mantinc que no sempre qui calla, atorga. No és igual callar perquè s'està d'acord amb l'interlocutor o callar perquè l'altre és un tibat que no vol escoltar. O pitjor encara si es preveu que s'irritarà i el remei serà pitjor que la malaltia.

Per tant, el silenci que pot provenir de la covardia, també pot ser un posicionament realista. El silenci a fi de bé és el pol oposat a la indiferència, o al càlcul mesell. La característica d'aquest silenci és que no estalvia el sofriment. Més aviat l'incrementa. Quan sobrevenen mals a persones que t'estimes (per exemple una malaltia incurable) et saps impotent i no pots donar la culpa a ningú. Et quedes sense paraules però no sense dolor. També l'agressivitat i la violència poden semblar malalties incurables: Si és veritat el que afirmava l'experimentat Mahatma Gandhi: 'la violència només es pot mantenir amb la violència', no hauria d'entrar en joc ni una paraula violenta. Només en el silenci sofrent es pot bastir el futur. Per més soroll que facin, les tempestes tampoc no són eternes. És inútil bescantar-les. Tard o d'hora s'imposarà la bonança.

BLAI BLANQUER és rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavia