Parlem del cotxe

Ramon Gutiérrez

Publicat: el 27/abr/18
Opinió| Columnes

Ningú no és culpable de tenir un cotxe. La nostra societat, el sistema capitalista, ens obliga a voler fer la nostra vida de pressa, sense perdre temps, i garantint la nostra comoditat personal. Tenir un o dos cotxes, mínim, per família ens permet això, no dependre de ningú per als nostres desplaçaments, fer-los relativament ràpid i de porta a porta.

Però ai! Res és gratis. Els cotxes, malgrat semblar eficients en el pla de les necessitats personals, són super ineficients en tot allò que en termes col·lectius suposa: justícia social, ambiental, equitat... El cotxe és una inversió particular (hi ha qui decideix no fer-la) que s'aprofita de la cosa col·lectiva, ja que tenen prioritat a la majoria de carrers, llibertat per aparcar, ...

Els cotxes tenen drets i no n'haurien de tenir. El dret a la mobilitat existeix, però com tots els drets i llibertats, acaben quan perjudiques el d'un altre. Per tant, la mobilitat s'ha de garantir sense perjudicar el dret a un aire net, el dret a gaudir d'una vida saludable, el dret a compartir l'espai públic, ... Així doncs, quan es decideix posar en marxa mesures de limitació dels cotxes - àrea verda o blava, zona de baixes emissions, etc. - el que s'està fent no és perjudicar a la ciutadania sinó garantir els seus drets.

Però com deia al principi el model de societat i de ciutat no és un model que beneficiï encara la comoditat de renunciar al cotxe fàcilment. Calen doncs mesures de desincentivació del cotxe però també avançar en tot allò que beneficiï una mobilitat més justa i sostenible, garantint aparcaments dissuasius, elements de suport a la mobilitat a peu i en bicicleta -com carrils bici o carrers pacificats de trànsit-, garantir la convivència entre la càrrega i descàrrega dels comerços amb una ciutat més amable, parlar de les zones escolars i l'impacte que es genera en l'horari d'entrada a les escoles, etc.

A Sant Cugat hem fet plans de mobilitat al llarg de la història que contemplen moltíssims d'aquests elements. Cal, doncs, complir-los i fer-ho amb la complicitat del veïnat, fomentant un model de ciutat que sigui curós amb el medi ambient i els drets de tothom, però que mantingui l'amabilitat de garantir la comoditat pensant sobretot en la comoditat col·lectiva.

RAMON GUTIÉRREZ és portaveu d'ICV-EUiA