L'assetjament als CDR

Víctor Alexandre

Publicat: el 20/abr/18
Opinió| Columnes

El 4 d'abril passat, un grup de persones, membres santcugatencs del Comitè de Defensa de la República (CDR), es van reunir a la plaça d'Octavià de Sant Cugat, asseguts en una petita rotllana, per enraonar sobre diverses qüestions relacionades amb el Procés, i, com és natural, no hi ha haver cap problema. Tanmateix, a la trobada, s'hi van afegir uns agents dels Mossos d'Esquadra vestits de paisà per espiar què s'hi deia i, de sobte, aprofitant que un dels assistents havia de marxar a mitjà reunió, el van seguir fins a la plaça dels Quatre Cantons, és a dir, tot el carrer Santiago Rusiñol de dalt a baix, i li van exigir que s'identifiqués. En acabat, els mateixos agents van tornar a la reunió i van notificar als participants que, d'ara endavant, tenen ordres d'identificar un responsable en tots els actes en què s’apleguin més de vint persones. Fins i tot els van amenaçar que si no en nomenaven cap serien multats.

Vull remarcar que el cos de Mossos d’Esquadra actual no és pas el mateix que el que hi havia l'1 d'octubre passat. Els membres del cos sí que són els mateixos, però no pas el seu comandament. La policia catalana s'ha convertit en una policia espanyola dirigida des de Madrid que no té res a veure amb la que estava sota control del conseller Joaquim Forn i del major Josep Lluís Trapero. Res a veure. Recentment hem pogut comprovar la violència que gasten apallissant pacífiques persones independentistes. I és que això és justament el que vol l'Estat espanyol, trencar el corrent de simpatia de la població vers els Mossos amb motiu del seu comportament en els atemptats de l’agost a Barcelona i Cambrils i en els fets de l'1 d'octubre. Es tracta, en definitiva, de presentar l'independentisme com a terrorisme per poder-lo no sols prohibir, sinó per poder criminalitzar-ne la més mínima expressió, inclosos els distintius en els balcons de les cases.

La Llei Mordassa és una llei feixista, i els extrems d'opressió a què ha arribat l'Estat espanyol ja són retratats i caricaturitzats per tota la premsa internacional. L'Estat espanyol s'ha tret la màscara que es va posar el 20 de novembre de 1975 i, com s'ha vist, està disposat a violar els drets humans sense cap mena d'escrúpol. Com passa en els règims dictatorials, no sols el carrer ha deixat de ser un espai lliure, també el ciutadà ha deixat de ser innocent mentre no es demostri el contrari per convertir-se en sospitós permanent. Per això tota trobada d’un grup de persones, ja sigui al carrer, en una plaça o en un parc públic, ha passat a ser sospitosa. I per això, també, d'acord amb aquell principi feixista segons el qual la gent no pensa per si mateixa sinó que necessita un führer, s'obliga, sota amenaça, que totes les reunions que se celebrin nomenin un responsable.

Ja sé que per a un demòcrata això és una bogeria, però cal posar-se en la ment d’un Estat dictatorial com l’espanyol per entendre que allò que li trenca els esquemes és que els CDR siguin persones que actuen individualment i no pas subordinades a un organisme, cosa, és clar, que l’obliga a perseguir milers i milers de persones una per una. No és pas que l’aturin escrúpols morals, simplement no té prou presons per encabir-hi tants catalans. Proposo, doncs, que els CDR celebrin reunions paral·leles de dinou persones. I si l’Estat fa una llei que posa el topall en deu, doncs reunions paral·leles de nou. I així successivament fins a demostrar al món que Catalunya s’enfronta al feixisme.

VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista